Zatvorenice zbog abortiranja? Hajmo da ih oslobodimo!

Za Luz María-u Ramírez Villalpando, direktoricu Instituta za Zene u Guanajuato-u ( Imug: pažnja, ne izgovara se „y muge“), najbolji protuotrov protiv nasilja unutar porodice je Trostruko R (prema prva slova na spanskom jeziku). Ženama koje su udarane od strane svojih muškaraca, savjetovano je da se prepuste sudbini, da se smiju i da se mole, objašnjava Verónica Cruz, predsjednica Centro Las Libres (Centra Slobodne), građansko udruženje koje brani građanska i reproduktivna prava žena u Guanajuato-u. Zaova od Gerardo Mosqueda, sekretara državne vlade i broj dva u lokalnoj strukturi Yunque-a, Ramírez Villalpando je prije par dana izjavio da su žene koje se tetoviraju prvenstveno odgovorne za gubljene vrijednosti u našem društvu.
2001.godine, nakon dolaska Vicente Fox-a kao Predsjednika Republike, njegov nasljednik na državnom prijestolju Guanajuato-a, Carlos Romero Hicks, preuzeo je vlast s glasovima PAN-a i snage ONY (Organización Nacional del Yunque - Nacionalna Organizacija iz Yunque-a), snažna tajna sekta koja se nalazi desno od meksičkih ultradesničara. Tokom šestogodišnjeg perioda Romero Hicks-a, zakoni kao i javna politika povezana sa seksulanim obrazovanjem i reproduktivnim pravima bile su izmjenjene da bi ih doveli u sklad, precizira Verónica Cruz, sa vjerskim ideologijama novih zapovjednika.
Seksualno obrazovanje za osobe u pubertetu i adolescente je bilo praktično obustavljeno u javnim i privatnim školama. Iz knjiga prirodnih nauka isključene su slike koje su prikazivale ženske i muške reproduktivne organe, jer prema mišljenju talibana iz Bajío-a potiču na blud. Ovi su započeli stalnu kampanju protiv upotrebe prezervativa i kontracepcije, koja se zasnivala na još jednom vjerskom načelu: da bi se izbjegle spolno prenosive bolesti i neželjene trudnoće, jedino korisno je apstinencija.
Kada je, kao odgovor na proteste raznih državnih sektora, federalna vlada je zabranila knjigu prirodnih nauka Yunque-a i zahtjevala da se učenicima uruče one koje je izdao SEP, talibani iz Guanajuato su ga zapalili na javnom trgu u León-u, podsjeća Verónica Cruz. I Carlos García, novinski dopisnik La Jornada-e u entitetu, tvrdi da prema mišljenju direktorice Imug-a, koja nije doktorica već dekorater interijera, žene u momentu silovanja izlučuju tečnost protiv spermatozoidnu, koja ih štiti od trudnoće. Bez sumnje u to, na pučini Guanajuato-a se ponavlja ovaj nalog, nacrtan između grbova i amblema državne vlade: Zbog ljubavi ili zbog nasilja abortus je zloćin.
Maternice ubice
U ljeto 2004.godine jedna istražiteljka Instituta Društvenih Proučavanja (ISS, prema kratici na engleskom jeziku) iz Den Haga u Holandiji, je dokumentirala u šumskoj regiji Chiapas neke slučajeve žena koje su doživjele spontane pobačaje zbog ekstremnog siromaštva u kojoj žive. S jedne strane, ovaj dopisnik je postigao podatke žena koje žive u urbanim područjima i uživaju u savršenom zdravlju, koje su prekinule trudnoću, ali ne dobrovoljno između petog i šestog mjeseca trudnoće, jer imaju dječiju maternicu, odnosno maternicu koja nije u stanju da smjesti fetus u razvoju.
U Guanajuato, od 2001.godine spontani pobačaji zbog neuhranjenosti ili bilo koje druge vrste fizičkog ograničenja kažnjavani su sa do 35 godina zatvora. I oni koji su dobrovoljno izvršeni također. Za talibane iz Bajío su ubistva u odnosu na srodstvo i nepravda proizvoda trudnoće, prema važećem kaznenom zakonu u državi. Ili, kako je pojednostavnio guverner Juan Manuel Oliva Ramírez u jednom intervju objavljenom u La Jornada jučer, oni su čedomorci.
Baš danas, zbog ove gnusne optužbe, pet mladih seljanki su osvanule uhapšene u Centru Drštvene Rehabilitacije (Cereso) iz Puentecillas, na izlazu glavnog grada Guanajuato-a, i još jedna u onom iz Valle de Santiago, blizu Michoacán. Sve one izdržavaju kazne u iznosu od više od jedne četvrtine stoljeća zatvora – najstarija u grupi, sa tek 26 godina života, je već devet iza zatvorskih rešetki a predstoji joj još 17-, ali niti jednoj nije nikada pružena ljekarska pomoć, obrazovanje o reproduktivnom zdravlju niti pomoć da izbjegne, ili prekine, svoju trudnoću. Jedna od njih je ostala u drugom stanju četvrti put kada su je silovali, a da je policija nije zaštitila od muškaraca koji su je godinama uznemiravali, policija koja je naknadno uhapsila zbog izvršenog abortusa.
Pored toga što su žrtve okrutne i nepodnošljive nepravde, sve imaju zajedničko iskustvo i to kada su došle u javnu bolnicu cureći krvljom i sociološki uništene, doživjele su isto iznenađenje: prije liječenja, doktori koji su ih prihvatili u sali za hitnu pomoć zvali su agente Javnog Ministarstva da ih prijave na djelu.
Svih šest- još Alma Yareli Salazar Saldaña, koja je već slobodna- prevezene su iz bolnice u zatvor. Nakon što im pre izrečena presuda, neke su apelirale Višem Sudu Pravde, ali zbog nedostatka dobrih advokata izgubile su pri drugoj molbi i sada, radi uzdizanja svoj slučaja Vrhovnom Sudu- smetljište morala nacije- svaka od njih treba prikupiti bar 500 hiljada pesosa da bi postigle da je jedan pravnik predstavlja: jedan nemoguć san, jer njihove porodice žive u uslovima ekstremnog siromaštva i rijetko popstignu 400 pesosa koliko ih košta da odu iz svojih pokrajina u Cereso Puentecillas da ih posjete.
ONU vs ONY
Zbog ovih udaljenosti, prije nekoliko dana uoči posjete visokog povjerenika Meksiku koji je opunomoćen za ljudska prava ONU, južnokoreanke Kuyng-wha Kang, Sekretarijat Javnog Zdravstva iz Guanajuato je primorao četri zatočenice u Puentecillas- u da potpišu dokument u kojem zahtjevaju da ih više novinari ne ispituju. Zašto su potpisali tako apsurdan zahtjev kao da su poput Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz i Natalie Portman umorne od paparazza? Zato što su im zaprijetili da će ih premjestiti u Valle de Santiago, da njihove porodice koje se nalaze u blizini Dolores Hidalgo i San Miguel de Allende, ostanu tako daleko, kao što bi za nas bilo poput Iztapalapa od Nueva York-a.
Sada kada znamo o njihovom postojanju i njihovim mukama- sve su mlađe od 30 godina i život je pred njima-, nećemo dozvoliti da istrunu u zatvoru. Prije svega, teba učiniti da svim mogućim putevima do njih dođu poruke koje će im reći da nisu same; da se ne trebaju prepustiti sudbini, smijati se i moliti se, već suprotno, nastaviti boreći se za svoja prava i da će sa sigurnošću, prije nego što predpostavljaju, biti slobodne.
Klanac saziva svoje čitatelje i čitateljke- bez obzira gdje se nalazili- da promisle, ramisle, organizuju, da daju oblik i sadržaj i da pokrenu državnu i međunarodnu kampanju solidarnosti za skoro oslobađanje María Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías i Liliana Moreno. Kampanja, u svakom slučaju, treba imati kao osnovu Centro Las Libres, čije hrabre članice žive i bire se u Guanajuato-u i kojima je potreban zagrljaj svih koji će ih zaštititi.
U ovom momentu, u Guanajuato-u ima još 166 žena koje su predate od strane doktora policiji. 43 od njih su na raspolaganju suda da bi se podvrgle kaznenom postupku. Nije riječ samo o šest zarobljenih seljanki, niti o onima koje čekaju svoj red u prijemnoj sali do užasa, već o svim ženama Meksika i svijeta. Hoćemo li pokrenuti kampanju? Prihvataju se potpore, kritike i prijedlozi. Zatvorenice zbog abortioranja? Ne još dugo vremena!

I fängelse för abort? Låt oss befria dem!

För Luz Maria Ramirez Villalpando, director för institutet av kvinnor, där det bästa motgiftet mot våld är “G-S-B”. D.v.s.: Kvinnor som blir slagna av sina män, uppmanas att: “Ge upp, Skratta och Be”, sa Veronica Cruz, Ordförande för “Centro Las Libres” , en förening som försvarar det civila samt kvinnors reproduktiva rättigheter i Guanajuato. Ramirez Villalpando är Gerardo Mosquedas svägerska, sekreterare i den statliga och nummer två i den lokala strukturen för Yunque (National Organisation Yunque, den mäktige hemliga sekt, som hör till det Mexikanska höger partiet) sa dagar senare “att kvinnor som får tatueringar är först och främst ansvariga för förlorandet av värden i vårt samhälle”.

År 2001, efter ankomsten av Vicente Fox som president till Mexiko, Carlos Romero Hicks blev då hans arvtagare till Guanajuatos Stat, och tog makten med röster för PAN (höger partiet i Mexiko) samt fick hjälp från ”Yunque”. Under ordförandeskapet av Romero Hicks, där både lag och offentlig politik rör sexualupplysning och reproduktiva rättigheter, har sedemera ändrats för att harmonisera dem med religiösa idéer om nya chefer, säger Veronica Cruz.
Sexualundervisning för barn och tonåringar var i stort sett avskaffat både privata och offentliga skolor. Naturvetenskapliga böcker avskaffade ritningar som visar manliga och kvinnliga könsorgan, eftersom de “locala talibanernas” tänker att dessa böcker orsakar lustkänsla. De lanserade en pågående kampanj mot användning av kondomer och preventivmedel, baserat på en annan dogm: att förhindra genitala överförbara sjukdomar och oönskade graviditeter, samt avhållsamhet.
När den federala regeringen förbjöd den alternativa Vetenskaps boken, krävdes distribuering av den officiella boken (offentliggjord av utbildningsministeriet), “talibanerna” i Guanajuato brände dem i ett offentligt torg i Leon Guanajuato, minns Veronica Cruz.

Corespondent Carlos Garcia från den Mexikanska tidningen “La Jornada”, påstår att Luz Maria Ramirez Villalpando (som inte är läkare utan inredningsarkitekt) säger att “våldtagna kvinnor utsöndrar ett spermiedödande medel, en vätska som skyddar mot graviditet”. Ingen tvekan om att det på väggarna i Guanajuato upprepar denna slogan, målade mellan sköldar och emblem: “För kärlek och våld, är abort ett brott”.

Mordiska Livmoder
Sommaren 2004, en forskare vid Institutet för Sociala Studier i Haag, Nederländerna, dokumenterat i djungel regionen Chiapas av vissa fall där kvinnor drabbats av missfall på grund av fattigdom och dålig uppväxt. Denna report var, för sin del, data av kvinnor som levde i städer och hade god hälsa, men oavsiktligt avbröt sin graviditet mellan den femte och sjätte månaden, samt deras uterus kunde inte utveckla deras fetus.
I Guanajuato, sedan 2001, spontana aborter av undernäring eller andra fysiska begränsningar samt frivilliga aborter är straffbart med upp till 35 års fängelse. “Talibanerna” från El Bajio menar, på grund av släktskap missllyckas produkten, samt enligt strafflagen som gäller i Staten. Governör Juan Manuel Oliva Ramirez förklarade i en intervju, som publicerades i La Jornada, att det är “barnmord”.
Just i dag, för denna ökända anklagelse, fem unga bönder vaknade i fängelset i Puentecillas, i utkanten av Guanajuato, och en annan i Valle de Santiago, nära Michoacan. Alla avtjänade straff på mer än ett kvarts sekel av instängdhet. Veteranen i gruppen, en kvinna 26 år gammal, har varit instängd i fängelset under 9 år, samt fortfarande fattas det 16 år. Hon har aldrig fått någon sjukvård, angående upplysning av reproduktiv hälsa, inte heller hjälp for att förhindra eller avbryta graviditeten. En annan kvinna blev våldtagen och gravid fyra gånger, men polisen arresterade henne för abort, och jorde ingenting emot män som hade missbrukat henne under flera år.
Förutom att offren för sådana avskyvärda och oaccepterade orättvisor, fick alla gemensamt inträde till det offentliga sjukhuset, for fysiskt och mental förstörelse, och det blev en överraskning att läkarna som behandlat dem på akuten, kallade åklagaren och rapporterade dem till polisen.
Dessa sex kvinnor, plus Yareli Alma Salazar Saldana, som nu är fritagen, gick från sjukhuset till fängelset. Efter att ha blivit dömd, då överklagade hon till Högsta domstolen, men brist på professionella advokater förlorades ett överklagande. Nu, för att höja deras fall till Supreme Court, var det ett måste för att samla in minst 500 tusen dollar för att kunna hyra en advokat: en omöjlig dröm, eftersom deras familjer levde i extrem fattigdom, samt mycket sällan tjänade 35 dollar. Det var mycket svårt, att ta sig fram till samhället för att besöka fängelset i Puentecillas.

Förenta Nationer vs El Yunque

För några dagar sedan, innan besöket i Mexiko, där biträdande högkommissarie för mänskliga rättigheter i FN, den Sydkoreanska Kuyng-Wha Kang, ministeriet för offentlig säkerhet i Guanajuato tvingade fyra av de interna av Puentecillas att underteckna ett dokument som förbjöds att intervjuas av pressen. Varför så absurd underteckning, som om de liknade Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz och Natalie Portman, paparazzi sjuka? Eftersom de hotades av överföring till Valle de Santiago, deras familjer skulle inte kunna gå på besök, då boende långt ifrån, så långt som för oss är Mexico City från New York.

Nu när vi vet om deras existens och martyrskap - där alla är under 30 år och har livet framför sig- tillåter vi inte dem att ruttna i fängelset. Först och främst, måste vi medella dem att de inte är ensamma. De måste inte ge upp, skratta, inte heller be, utan fortsätta att kämpa för sina rättigheter med en garanti att de kommer att bli fria.

Tidningskolumnen “DESFILADERO” meddelar sina läsare, var de än är, måste man tänka på innehållet och att inleda en nationell och internationell solidaritet kampanj för omedelbar frigivning av Maria Araceli Camargo Juarez, Yolanda Martínez Montoya Padron, Ana Rosa Alarcon, Susana Duenas och Liliana Ofelia Moreno Frias. Kampanjen naturligtvis måste ha som huvudkontor den “Centro Las Libres” organisationen, vars modiga medlemmarna bor och slåss i Guanajuato och måste omges och skyddas av oss alla.

För närvarande i Guanajuato finns mer än 166 kvinnor som är levererade av sina läkare till polisen. Av dessa, 43 får tillgång till en domstol, för att bli föremål for åtal. De är inte bara sex unga bönder som väntar på sin tur i ett väntrum av terror, men alla kvinnor från Mexiko och från hela världen. Börjar vi kampanjen? Enskilda anslutningar, kritik och förslag är välkomna. "Fängelse för abort? Föregås inte längre!”

Preses per avortar? Alliberem-les !

Per Luz María Ramírez Villalpando, directora de l'Institut de la Dona Guanajuato (Imug: compte, no es pronuncia com un bram), el millor antídot contra la violència intrafamiliar és la Triple R. A les dones que són colpejades pels seus homes, els aconsella resignar-se, riure i resar, explica Verónica Cruz, presidenta del Centre Las Libres, associació civil que defensa els drets civils i reproductius de les dones de Guanajuato. Cunyada de Gerardo Mosqueda, secretari del govern estatal i número dos en l'estructura local del Yunque, Ramírez Villalpando va declarar fa dies que les dones que es fan tatuatges són les principals responsables de la pèrdua de valors en la nostra societat.

El 2001, després de l'arribada de Vicente Fox a la Presidència de la República, el seu hereu al tron estatal, Carlos Romero Hicks, va prendre el poder amb els vots del PAN i la força de la ONY (Organització Nacional del Yunque), la poderosa secta secreta, situada a la dreta de la ultradreta mexicana. Durant el sexenni de Romero Hicks, tant les lleis com les polítiques públiques vinculades amb l’educació sexual i els drets reproductius van ser modificades per harmonitzar-les, precisa Verónica Cruz, amb les idees religioses dels nous amos.

L'educació sexual per a púbers i adolescents va ser pràcticament suprimida als col.legis privats i les escoles públiques. Dels llibres de ciències naturals van ser eliminats els dibuixos que mostraven els òrgans reproductius masculins i femenins, perquè segons el parer dels talibans del Bajío inciten a la luxúria. Aquesta gent van llançar una campanya permanent contra l'ús del condó i els anticonceptius, basada en un altre dogma: per evitar les malalties de transmissió genital i els embarassos no desitjats, l'únic que serveix és l'abstinència.

Quan, com a resposta a les protestes de diferents sectors del país, el govern federal va prohibir el llibre de ciències naturals del Yunque i va exigir que es lliurés als estudiants el que havia editat per la SEP (Secretaría de Educación Pública), els talibans de Guanajuato el van cremar en una plaça pública de León, recorda Verónica Cruz. I Carlos García, corresponsal de La Jornada a l'entitat, assegura que en opinió de la directora del Imug, que no és metgessa sinó decoradora d'interiors, les dones en el moment en que estan sent violades segreguen un líquid espermicida, que les protegeix del embaràs. Sens dubte per això, en les tanques publicitaries de Guanajuato es repeteix aquesta consigna, pintada entre els escuts i emblemes del govern estatal: Per amor o per violència l'avortament és un delicte.

Úters assassins


L'estiu de 2004, una investigadora de l'Institut d'Estudis Socials (ISS, per les seves sigles en anglès) de l'Haia, Holanda, va documentar a la regió selvàtica de Chiapas alguns casos de dones que van patir avortaments espontanis a causa de la pobresa extrema en que viuen. Aquest reporter va obtenir, per la seva banda, dades de dones que habiten en zones urbanes i gaudeixen de cabal salut, però que interrompen involuntàriament el seu embaràs entre el cinquè i el sisè mes de gestació, perquè tenen un úter infantil, és a dir, una matriu incapaç d'allotjar un fetus en creixement.

A Guanajuato, des de 2001, els avortaments espontanis per desnutrició o per qualsevol altre tipus de limitació física es castiguen fins amb 35 anys de presó. I els que es realitzen en forma voluntària també. Per als talibans del Bajío són homicidis per raó de parentiu en greuge d'un producte en gestació, segons el codi penal vigent a l'estat. O, com simplificava el governador Juan Manuel Oliva Ramírez en una entrevista publicada per La Jornada ahir, són infanticidis.


Avui mateix, per aquesta infame acusació, cinc joves pageses apareixien preses al Centre de Rehabilitació Social (CERESO) de Puentecillas, a la sortida de la capital de Guanajuato, i una més al de Valle de Santiago, a prop de Michoacán. Totes purguen condemnes de més d'un quart de segle de tancament -la veterana del grup, de tot just 26 anys d'edat, en porta nou darrere les reixes i encara li’n falten 17-, però cap d’elles va rebre mai atenció mèdica, educació en salut reproductiva ni ajuda per evitar, o interrompre, els seus embarassos. Una d'ella va quedar embarassada la quarta vegada que va ser violada, sense que la policia que després li va impedir avortar la protegís dels mascles que la van maltractar durant anys.


A més de ser víctimes d'una injustícia tan atroç com insuportable, totes tenen en comú el fet que, quan van arribar als hospitals públics rajant sang i devastades psicològicament, es van emportar la mateixa sorpresa: abans de procedir a curar-les, els metges que les van tractar a les sales d'urgències van cridar als agents del Ministeri Públic per denunciar-les in fraganti.


Les sis –més Alma Yareli Salazar Saldaña, que ja està lliure- van passar de l'hospital a la presó. Després de ser sentenciades, algunes van apel.lar al Tribunal Superior de Justícia, però per manca de bons advocats van perdre en segona instància i ara, per elevar el cas a la Cort Suprema -abocador moral de la nació- cadascuna d’elles necessita reunir com a mínim 500 mil pesos per aconseguir que un jurista les representi: un somni impossible, ja que els seus familiars viuen en condicions d'extrema pobresa, i molt de tant en tant aconsegueixen els 400 pesos que els costa anar des dels seus comunitats al CERESO de Puentecillas a visitar-les.


L'ONU Vs. la ONY


Per mor de les distàncies, fa pocs dies, en vigílies de la visita a Mèxic de l'alta comissionada adjunta per als drets humans de l'ONU, la sudcoreana Kuyng-wha Kang, la Secretaria de Seguretat Pública de Guanajuato va obligar a quatre de les internes de Puentecillas a signar un document on demanen no ser entrevistades per la premsa. Per què van subscriure tan absurda sol • licitud, com si fossin Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz i Natalie Portman fartes dels paparazzi? Perquè les van amenaçar amb un trasllat al centre de rehabilitació social del Valle de Santiago, que pels seus familiars, radicats prop de Dolores Hidalgo i San Miguel de Allende, queda tan lluny com, per nosaltres, Iztapalapa de Nova York.


Ara que sabem de la seva existència i del seu martiri -totes són menors de 30 anys i tenen una vida per davant-,no permetrem que es podreixin a la presó. Primer que res, cal fer-los arribar, per tots els mitjans, missatges per dir-los que ja no estan soles; que no han de resignar-se, riure i resar, sinó al contrari, seguir lluitant pels seus drets amb la certesa que, molt abans de el que suposen, tornaran a ser lliures.

Desfiladero convoca a les seves lectores i lectors -on sigui que estiguin- a pensar, imaginar, organitzar, donar forma i contingut i posar en marxa una campanya nacional i internacional de solidaritat per la immediata llibertat de Maria Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías i Liliana Moreno. La campanya, per descomptat, ha de tenir com a eix el Centre Las Libres, les valents integrants del qual viuen i lluiten a Guanajuato i necessiten ser envoltades pels braços de totes i tots per protegir-les.


En aquests moments, a Guanajuato hi ha 166 dones més que també van ser entregades pels seus metges a la policia. D'aquestes, 43 es troben a disposició d'un jutjat per ser sotmeses a procés penal. No es tracta només de les sis joves camperoles preses, ni de les que esperen el seu torn a l'avantsala de l'horror, sinó de totes les dones de Mèxic i del món. ¿Posem en marxa la campanya? S'admeten adhesions, crítiques i suggeriments. ¿Preses per avortar? Alliberem-les!

Presas por abortar? Logo serão livres!

Para Luz María Ramírez Villalpando, diretora do Instituto da Mulher de Guanajuato (IMUG), o melhor antídoto contra a violência doméstica são “três erres”. “As mulheres que são espancadas pelos seus homens, são aconselhadas a se resignar, rir e rezar”, explica Verónica Cruz, presidente do Centro Las Livres, associação civil que defende os direitos civis e reprodutivos das mulheres de Guanajuato, estado do interior da República Mexicana. Cunhada de Gerardo Mosqueda, secretário do governo estadual e segundo na estrutura local do Yunque, Ramírez Villalpando declarou há alguns dias que “as mulheres que fazem tatuagens são as principais responsáveis pela perda dos valores na nossa sociedade.

Em 2001, após a chegada de Vicente Fox à Presidência do México, o herdeiro ao trono estadual, Carlos Romero Hicks, subiu ao poder com os votos do PAN e a força da ONY (Organização Nacional do Yunque), uma poderosa seita secreta, que se encontra à direita da ultradireita mexicana. Durante o governo de Romero Hicks, as leis e políticas públicas ligadas à educação sexual e direitos reprodutivos foram alteradas para “harmonizá-las” com as idéias religiosas da nova administração, nas palavras de Verónica Cruz.

A educação sexual para os púberes e adolescentes foi praticamente excluída das escolas públicas e privadas. Eliminaram dos livros de ciências as ilustrações que mostravam os órgãos reprodutores masculinos e femininos, porque na opinião dos talibãs de Bajío “eles incitam a luxúria”. Esta organização lançou uma campanha permanente contra o uso de preservativos e demais métodos anticoncepcionais, baseado em outro dogma: para evitar doenças sexualmente transmissíveis e gravidez indesejada, a única opção que funciona é a abstinência.

Quando, em resposta aos protestos de vários setores do país, o “governo” federal proibiu o livro de ciências naturais editado pelo Yunque e exigiu que entregassem aos estudantes a edição feita pela Secretaria de Educação Pública, os Talibãs de Guanajuato queimaram-no numa praça pública de León, Guanajuato, lembra Verónica Cruz. Carlos García, um correspondente na região do jornal “La Jornada”, diz que, na opinião da diretora de IMUG, que não é médica e sim uma decoradora de interiores, “as mulheres, quando estão sendo estupradas, secretam um líquido espermicida que as protege da gravidez”. Não há dúvida de que por isso, nas paredes de Guanajuato, o slogan escrito entre os escudos e emblemas do governo estadual é constantemente repetido: "Por amor ou por violência, o aborto é um delito.”


Úteros assassinos.

No verão de 2004, uma pesquisadora do Instituto de Estudos Sociais (ISS) da Holanda, documentou na região da selva de Chiapas alguns casos de mulheres que sofreram abortos espontâneos devido à extrema pobreza na qual vivem. Este repórter obteve, pelo seu lado, os dados de mulheres que moram em áreas urbanas e gozam de plena saúde, mas sua gravidez foi interrompida involuntariamente entre o quinto e o sexto mês de gestação, porque elas possuíam "útero infantil", ou seja, um útero incapaz de alojar um feto em crescimento.

Na cidade de Guanajuato, desde 2001, abortos espontâneos por desnutrição ou qualquer outra limitação física, são punidos com até 35 anos de prisão. E aqueles que são voluntários também. Para os talibãs de Bajio são "homicídios por motivo de parentesco em detrimento de um produto em gestação", segundo o Código Penal em vigor no estado. Ou bem, como simplificou o governador Juan Manuel Oliva Ramirez numa entrevista publicada ontem pelo jornal La Jornada, são "infanticídios".

Apenas hoje, por esta acusação infame, cinco jovens camponesas acordaram sendo prisioneiras no Centro de Reabilitação Social (Cereso) de Puentecillas, na periferia da capital de Guanajuato, e outra em Valle de Santiago, perto de Michoacán. Todos estão cumprindo penas de confinamento de mais de um quarto de século. A “veterana” do grupo, com apenas 26 anos de idade, já está há nove anos na cadeia e ainda faltam dezessete, mas nenhuma jamais recebeu qualquer tipo de assistência médica, educação de saúde reprodutiva, nem ajuda para prevenir ou interromper sua gravidez. Uma delas ficou grávida na quarta vez que foi estuprada, sem conseguir que a polícia que a deteve pelo aborto pudesse protegê-la dos homens de quem foi vítima de maus-tratos por anos.

Além de serem vítimas de uma injustiça atroz e insuportável, todas elas têm em comum o fato de que, quando chegaram aos respectivos hospitais públicos pingando sangue e devastadas psicologicamente, passaram pela mesma surpresa antes de que fossem atendidas: os médicos que as atenderam na sala de emergência chamaram as autoridades competentes para denunciá-las "em flagrante delito."

Todas as seis, incluindo Alma Yareli Salazar Saldana, agora livre, passaram do hospital direto para a cadeia. Após serem condenadas, algumas delas apelaram ao Tribunal Superior de Justiça, mas por falta de bons advogados perderam em segunda instância e agora, para levar o seu caso à Suprema Corte, o lixo moral da nação, cada uma precisa juntar pelo menos 500.000 pesos (40.000 dólares) para contratar um advogado que queira representá-las: um sonho impossível, pois as suas famílias vivem em condições de pobreza extrema, e ocasionalmente visitam-nas quando conseguem os 400 pesos (30 dólares) que custa a viagem de suas comunidades para o Cereso de Puentecillas.

ONU vs ONY.

Por esse problema da distância, há poucos dias, na véspera da visita ao México da Alta Comissariada adjunta para os Direitos Humanos da ONU, a sul-coreana Kuyng-wha Kang, a Secretaria de Segurança Pública de Guanajuato forçou quatro das internas em Puentecillas a assinarem um documento pedindo para não serem entrevistadas pela imprensa. Qual a razão de um pedido tão absurdo, como se fossem a Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz e Natalie Portman cansadas dos paparazzi? Porque ameaçaram transferi-las para Valle de Santiago, um lugar que para suas famílias, que moram perto de Dolores Hidalgo e San Miguel de Allende, fica tão longe quanto para nós fica Iztapalapa de Nova York.

Agora que sabemos da sua existência e seu martírio –todas elas têm menos de trinta anos e têm uma vida inteira pela frente- não vamos permitir que apodreçam na cadeia. Primeiro de tudo, temos que fazer com que elas recebam, por todos os meios, mensagens dizendo-lhes que não estão sozinhas, e que não devem se resignar, rir ou rezar, mas sim continuar com a luta pelos seus direitos com a certeza de que, muito antes do que elas imaginam, voltarão a ser livres.

Desfiladero convida seus leitores -onde quer que eles estejam- a pensar, imaginar, organizar, dar forma e conteúdo, e lançar uma campanha nacional e internacional de solidariedade para a libertação imediata de Maria Araceli Camargo Juàrez, Yolanda Martinez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías y Liliana Moreno. A campanha, naturalmente, deve ter como eixo o Centro Las Libres, cujas corajosas integrantes vivem e lutam em Guanajuato e precisam ser cercadas pelos braços de todos os homens e mulheres para sua proteção.

Atualmente, em Guanajuato há também mais de 166 mulheres que foram entregues à polícia pelos seus "médicos". Destas, 43 se encontram à disposição de um tribunal para serem submetidas a um processo criminal. Não se trata somente das seis jovens camponesas presas, ou daquelas que esperam sua vez na ante-sala do terror, mas sim de todas as mulheres do México e do mundo. Começamos a campanha? Admitem-se acessos, críticas e sugestões. Presas por abortar? Logo serão livres!

¿Presas por abortar? ¡Pronto serán libres!

Para Luz María Ramírez Villalpando, directora del Instituto de la Mujer Guanajuatense (IMUG: cuidado, no se pronuncia “y muge”), el mejor antídoto contra la violencia intrafamiliar es la Triple R. “A las mujeres que son golpeadas por sus hombres, les aconseja resignarse, reír y rezar”, explica Verónica Cruz, presidenta del Centro Las Libres, asociación civil que defiende los derechos civiles y reproductivos de las mujeres de Guanajuato. Cuñada de Gerardo Mosqueda, secretario del gobierno estatal y número dos en la estructura local del Yunque, Ramírez Villalpando declaró hace días que “las mujeres que se hacen tatuajes son las principales responsables de la pérdida de valores en nuestra sociedad”.

    En 2001, tras la llegada de Vicente Fox  a la Presidencia de la República, su heredero en el trono estatal, Carlos Romero Hicks, tomó el poder con los votos del PAN y la fuerza de la ONY (Organización Nacional del Yunque), la poderosa secta secreta, ubicada a la derecha de la ultraderecha mexicana. Durante el sexenio de Romero Hicks, tanto leyes como políticas públicas vinculadas con educación sexual y derechos reproductivos fueron modificadas para “armonizarlas”, precisa Verónica Cruz, con las ideas religiosas de los nuevos mandones.

    La educación sexual para púberes y adolescentes fue prácticamente suprimida en los colegios privados y las escuelas públicas. De los libros de ciencias naturales fueron eliminados los dibujos que mostraban los órganos reproductivos masculinos y femeninos, porque a juicio de los talibanes del Bajío “incitan a la lujuria”. Estos lanzaron una campaña permanente contra el uso del condón y los anticonceptivos, basada en otro dogma: para evitar las enfermedades de transmisión genital y los embarazos no deseados, lo único que sirve es la abstinencia.

    Cuando, en respuesta a las protestas de distintos sectores del país, el “gobierno” federal prohibió el libro de ciencias naturales del Yunque y exigió que se entregara a los estudiantes el que  había editado la SEP, los talibanes de Guanajuato lo quemaron en una plaza pública de León, recuerda Verónica Cruz. Y Carlos García, corresponsal de La Jornada en la entidad, asegura que en opinión de la directora del IMUG, que no es médica sino decoradora de interiores, “las mujeres en el momento en que están siendo violadas segregan un líquido espermicida, que las protege del embarazo”. Sin duda por eso, en las bardas de Guanajuato, se repite esta consigna, pintada entre los escudos y emblemas del gobierno estatal: “Por amor o por violencia el aborto es un delito”.

Uteros asesinos

En el verano de 2004, una investigadora del Instituto de Estudios Sociales (ISS) de La Haya, Holanda, documentó en la región selvática de Chiapas algunos casos de mujeres que sufrieron abortos espontáneos a causa de la pobreza extrema en que viven. Este  reportero obtuvo, por su parte, datos de mujeres que habitan en zonas urbanas y gozan de cabal salud, pero interrumpieron involuntariamente su embarazo entre el quinto y el sexto mes de gestación, porque tienen “útero infantil”, o sea, una matriz incapaz de alojar un feto en crecimiento.

    En Guanajuato, desde 2001, los abortos espontáneos por desnutrición o por cualquier otro tipo de limitación física, se castigan hasta con 35 años de cárcel. Y los que se realizan en forma voluntaria también. Para los talibanes del Bajío son “homicidios en razón de parentesco en agravio de un producto en gestación”, según el código penal vigente en el estado. O, como lo simplificó el gobernador Juan Manuel Oliva Ramírez en una entrevista publicada por La Jornada ayer, son “infanticidios”.

    Hoy mismo, por esta infame acusación, cinco jóvenes campesinas amanecieron presas en el Centro de Rehabilitación Social (Cereso) de Puentecillas, a la salida de la capital de Guanajuato, y una más en el de Valle de Santiago, cerca de Michoacán. Todas purgan condenas de más de un cuarto de siglo de encierro –la “veterana” del grupo, de apenas 26 años de edad, lleva nueve tras las rejas y aún le faltan 17--, pero ninguna recibió jamás atención médica, educación en salud reproductiva ni ayuda para evitar, o interrumpir, sus embarazos. Una de ella quedó encinta la cuarta vez que fue violada, sin que la policía que después la detuvo por abortar, la protegiera de los machos que la maltraron por años.

    Además de ser víctimas de una injusticia tan atroz como insoportable, todas tienen en común el hecho de que, cuando llegaron a los hospitales públicos chorreando sangre y  devastadas sicológicamente, se llevaron la misma sorpresa: antes de proceder a curarlas, los médicos que las trataron en las salas de urgencias llamaron a los agentes del Ministerio Público para denunciarlas “in fraganti”.

    Las seis –más Alma Yareli Salazar Saldaña, que ya está libre-- pasaron del hospital a la cárcel. Después de ser sentenciadas, algunas apelaron al Tribunal Superior de Justicia, pero por falta de buenos abogados perdieron en segunda instancia y ahora, para elevar su caso a la Suprema Corte –basurero moral de la nación-- cada una necesita reunir al menos 500 mil pesos para lograr que un jurista la represente: un sueño imposible, pues sus familiares viven en condiciones de extrema pobreza, y muy de vez en cuando consiguen los 400 pesos que les cuesta ir desde sus comunidades al Cereso de Puentecillas a visitarlas.

La ONU vs la ONY

Por esto de las distancias, hace pocos días, en vísperas de la visita a México de la Alta Comisionada adjunta para los derechos humanos de la ONU, la sudcoreana Kuyng-wha Kang, la Secretaría de Seguridad Pública de Guanajuato obligó a cuatro de las internas en Puentecillas a firmar un documento en el que piden ya no ser entrevistadas por la prensa. ¿Por qué suscribieron tan absurda solicitud, como si fueran Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz y Natalie Portman hartas de los paparazzi? Porque las amenazaron con trasladarlas a Valle de Santiago, que para sus familiares, radicados cerca de Dolores Hidalgo y San Miguel de Allende, queda tan lejos como, para nosotros, Iztapalapa de Nueva York.

    Ahora que sabemos de su existencia y de su martirio --todas son menores de 30 años y tienen la vida por delante--, no vamos a permitir que se pudran en la cárcel. Primero que nada, hay que hacerles llegar, por todos los medios, mensajes para decirles que ya no están solas; que no deben resignarse, reír y rezar, sino al contrario, seguir luchando por sus derechos con la certeza de que, mucho antes de lo que suponen, volverán a ser libres.

    Desfiladero convoca a sus lectoras y lectores --en donde quiera que estén-- a pensar, imaginar, organizar, darle forma y contenido y poner en marcha una campaña nacional e internacional de solidaridad por la inmediata libertad de María Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías y Liliana Moreno. La campaña, desde luego, debe tener como eje el Centro Las Libres, cuyas valientes integrantes viven y pelean en Guanjuato y necesitan ser rodeadas por los brazos de todas y todos, para protegerlas.

    En estos momentos, en Guanajuato hay 166 mujeres más que también fueron entregadas por sus “médicos” a la policía. De ellas, 43 se encuentran a disposición de un juzgado para ser sometidas a proceso penal. No se trata solamente de las seis jóvenes campesinas presas, ni de las que aguardan su turno en la antesala del espanto, sino de todas las mujeres de México y del mundo. ¿Ponemos en marcha la campaña? Se admiten adhesiones, críticas y sugerencias. ¿Presas por abortar? ¡No por mucho tiempo!

jamastu@gmail.com

Jailed for Abortion? Let’s free them!

“Women who are beaten by their men are advised to resign, laugh and pray,” is how Verónica Cruz, president of the Centro Las Libres, an association interested in defending civil and reproductive rights for the women of the Mexican state of Guanajuato, characterizes the posture of  Luz María Ramírez Villalpando, director of the Institute of the Guanjajuato Woman. Ramírez Villalpando also declared days ago that “women with tattoos are the first to blame for the loss of values in our society.”  She is the sister-in-law of the secretary of Guanajuato state Gerardo Mosqueda. He is also second in charge in the local chapter of El Yunque, [a supposed ultra-Catholic secret society with apparently strong ties with the local government.] 

In 2001, when Vicente Fox became president, the heir to his state government seat [Fox was governor of his native state of Guanajuato from 1995-99,] Carlos Romero Hicks, was backed by the PAN (National Action Party) and the ONY (National Organization of the El Yunque.) During his six-year tenure, Romero Hicks modified laws and public policies related to sexual education and reproductive rights in order to “harmonize” them with the religious ideas of the new administration, according to Verónica Cruz.

Sexual education for pre-pubescent children and adolescents was practically suppressed in private and public schools. Drawings of male and female reproductive rights were eliminated from science books, as the Taliban of El Bajío (in Guanajuato state,) believe that they “incite lust.” They launched a permanent campaign against condoms and birth control based in another dogma: that the only way to prevent sexually-transmitted diseases and unwanted pregnancies is abstinence.   

When, in response to protests by several groups around the country, the federal “government” prohibited El Yunque’s science book and demanded that they use the one edited by the department of education, the Guanajuato Taliban burned it in a public plaza in Leon, according to Cruz. And Carlos García, a La Jornada correspondent, states that Mrs. Ramírez Villalpando (who is not a doctor but an interior designer) said  that  “women secrete a spermicidal fluid as they are being raped, which protects them from getting pregnant.” Undoubtedly, this is why Guanajuato’s walls have the following statement painted on them, framed by the state government’s seals and emblems: “Whether for love or for violence, abortion is a crime.”  

Murderous uteri

In the summer of 2004, an investigator from the Institute for Social Studies of The Hague documented cases of women in Chiapas who had spontaneous abortions due to the conditions of extreme poverty in which they live. I obtained data about perfectly healthy women in urban areas whose pregnancies were involuntarily interrupted between the fifth and sixth month because they had “infantile uterus,” that is, their wombs were incapable to contain a developing fetus.

Since 2001, spontaneous abortions due to malnutrition or any other physical limitation as well as voluntary interruptions of pregnancy, are punished with up to 35 years in jail in Guanajuato.  For the El Bajío Taliban, these are “homicides of kinship by reason of aggravation of a product in gestation,” according to the state’s penal code. Or, as simplified by Governor Juan Manuel Oliva Ramírez in an interview published yesterday by La Jornada, they are “infanticide.”

Just today, because of this vile accusation, five young peasant women woke up in jail at the Social Rehabilitation Center in Puentecillas, in the outskirts of Guanajuato’s capital, and another one in Valle de Santiago, near Michoacan. They are all sentenced to more than 25 years of  imprisonment. The oldest one in the group (who is just 26 and has already served 9 of her 26-year sentence,) has never received medical attention, reproductive health education or assistance to prevent or interrupt her pregnancies. One of them became pregnant the fourth time she was raped, and was arrested after she had an abortion, while she received no protection against the men who abused her for years.

Aside from being victims of such an atrocious and unacceptable injustice, all these women received the same surprise when they arrived to public hospitals, dripping blood and psychologically devastated:  before they were treated in the emergency room, the hospital personnel called agents of the appropriate public agency in order to catch them “in the act.”  

The six of them –plus Alma Yareli Salazar Saldaña, who was freed– went from the hospital straight to jail. After being sentenced, some of them appealed to the Superior Court of Justice, but they lost the case due to the lack of good lawyers. Now, in order to bring it to the Supreme Court (Mexico’s moral dump,) each of them needs to gather at least 500 thousand Mexican pesos [almost $40,000 USD] to get a lawyer to represent them. An impossible dream, since their families live in extreme poverty and rarely have the means to gather the 400 pesos ($32 USD) to travel from their villages to the Puentecillas Rehabilitation Center to visit.

United Nations v. El Yunque

Speaking of distances, a few days ago –in the eve of the Mexican visit of the United Nations Deputy High Commissioner for Human Rights, South Korean Kuyng-wha Kang–, Guanajuato’s Public Safety Agency made the Puentecillas interns sign a document in which they ask not to be interviewed by the press. Why did they accept to sign, as if they were celebrities like Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz or Natalie Portman, fed-up with the paparazzi? Because they were threatened to be transferred to Valle de Santiago. To their families, who live near the towns of Dolores Hidalgo and San Miguel de Allende, Valle de Santiago is as far away as New York is from Iztapalapa to us.

Now that we know about their existence and their torment (they are all under 30 and have their lives ahead of them,) we will not tolerate that they rot in jail. First, we need to let them know, by every possible means, they are not alone, that they must not “resign, laugh and pray,” but that they must continue fighting for their rights, certain that they will be free sooner than they think.

The quarterly paperback Desfiladero, invites its readers –wherever they may be– to think, imagine, organize, give shape and content, and activate a national and international solidarity campaign for the liberation of María Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías and Liliana Moreno. The campaign must undoubtedly have the Centro Las Libres as a focus, whose brave members live and fight in Guanajuato and need to become surrounded and protected by the arms of all of us.  

At this moment, there are 166 women in Guanajuato who were also turned in by their “doctors” to the police. Forty-three of them are at the mercy of the court to be submitted to a penal process. It is not only a matter of the six peasant women who are imprisoned or about the ones who are sitting in the waiting room of terror, but about all women in Mexico and throughout the world. Shall we set up this campaign? Critics, suggestions and involvement of any kind are welcome. In jail for abortion? No way!

jamastu@gmail.com

Prisonnierès pour avortement? Libérons-les!

« Subir, Sourire et Prier », voilà ce que Luz María Ramírez Villalpando, directrice de l’Institut de la Femme de l'Etat du Guanajuato  (IMUG) préconise aux femmes battues par leurs maris, d’après Verónica Cruz, la présidente du Centre Las Libres, une association de défense des droits des femmes de cette province du Mexique. Luz María Ramírez Villalpando,  a aussi déclaré il y a quelques jours que « les femmes qui se font des tatouages sont les principales responsables de la perte des valeurs dans notre société ».

En 2001, après l'élection de Vicente Fox à la présidence de la République, son héritier sur le trône de gouverneur du Guanajuato, Carlos Romero Hicks, a pris le pouvoir grâce aux votes du PAN et à la force de l'ONY (Organisation national du Yunque), la puissante secte secrète située à la droite de l'extrême droite mexicaine. Durant les six années du gouvernement de Romero Hicks, aussi bien les lois que les politiques publiques en rapport avec l'éducation sexuelle et le planning familial ont été modifiées pour les « mettre en harmonie », indique Verónica Cruz, avec les idées religieuses des nouveaux dirigeants.

L'éducation sexuelle pour les enfants et les adolescents a été pratiquement supprimée dans les établissements scolaires privés et publics. Ont été éliminés des livres de sciences naturelles les dessins qui montraient les organes reproducteurs masculins et féminins, car selon les talibans au pouvoir, « ils incitent à la débauche ». Les mêmes ont lancé une campagne permanente contre l'usage du préservatif et des contraceptifs, basée sur un autre dogme: pour éviter les maladies sexuellement transmissibles et les grossesses non désirées, la seul moyen qui a fait ses preuves est l'abstinence.

Lorsque, en réponse aux nombreuses protestations dans le pays, le « gouvernement » fédéral a interdit le livre de sciences naturelles promu par le Yunque et a exigé que les élèves puissent disposer du manuel édité par la ministère de l'Education nationale, les talibans du Guanajuato l'ont brûlé sur une place publique de León, la capitale de l'Etat, rappelle Verónica Cruz. Et Carlos Garcia, le correspondant sur place du quotidien « La Jornada » rapporte qu'aux dires de la directrice de l'IMUG, qui n'est pas médecin mais décoratrice d'intérieur, « les femmes secrètent au moment où elles sont violées un liquide spermicide qui les protège de la grossesse ». C'est sans doute pour cette raison que sur les publicités officielles du gouvernement local on retrouve ce slogan, peint entre les armes et les emblèmes de la province: « Fruit de l'amour ou de la violence, l'avortement est un crime! »

            Dans le Guanajuato, depuis 2001, les fausses couches causées par la malnutrition ou par tout autre problème physique sont passibles de peines de 35 ans de prison. Tout comme les avortements volontaires. Pour les talibans de la région, il s'agit d'un « homicide par ascendant sur enfant en gestation », selon le code pénal en vigueur dans l'Etat. c'est à dire, selon la formule employée par le gouverneur Juan Manuel Oliva Ramirez, dans « la Jornada » daté du 6 août, d'un «infanticide ».

Suite à cette accusation infâme, cinq jeunes paysannes se retrouvent entre les barreaux du Centre de réhabilitation sociale (Cereso) de Puentecillas, qui se dresse à la sortie de la capitale du Guanajuato, et une autre est enfermée dans la prison de Valle de Santiago, près du Michoacan. Toutes doivent purger des condamnations supérieures à un quart de siècle. La « vétéran » du groupe, qui a tout juste 26 ans, est emprisonnée depuis neuf ans, et en a encore dix-sept à purger. Aucune n'a jamais reçu de soins médicaux, d'éducation au planning familial, ni d'aide pour empêcher ou interrompre leurs grossesses. L'une d'entre elle est tombée enceinte à la suite d'un quatrième viol, alors que la police qui l'a ensuite arrêtée pour avortement ne l'avait jamais protégée des mâles qui l'ont martyrisée pendant des années.

En plus d'être les victimes d'une injustice aussi atroce qu'insupportable, toutes, alors qu'elles arrivaient à l'hôpital perdant leur sang et psychologiquement ravagées, ont eu la même surprise: avant de les soigner, les médecins des urgences ont appelé la police pour faire constater le « flagrant délit ».

Toutes les six sont passées de l'hôpital à la prison. Après leur condamnation, certaines ont fait appel devant le Tribunal supérieur de justice, mais faute de bons avocats, elles ont perdu cet appel et à présent, pour porter leur dossier devant la Cour Suprême -cette poubelle morale de la nation-  chacune doit rassembler au moins cinq cent mille pesos afin qu'un avocat puisse les défendre: un rêve impossible, car leurs familles vivent dans des conditions d'extrême pauvreté, et ont déjà le plus grand mal à trouver les 400 pesos que coûte le voyage entre leurs villages et la prison de Puentecillas où elles viennent leur rendre visite.

Il y a quelques jour, à la veille de la venue au Mexique de la Haut Commissaire adjointe aux droits de l'homme des Nations Unies, la sud coréenne Kuyng-wha Kang, la secrétaire à la Sécurité publique de l'Etat du Guanajuato a obligé quatre des prisonnières de Puentecillas à signer un document où elles demandent à ne pas être interviewées par la presse. Pourquoi une demande aussi absurde, comme si elles étaient Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz et Natalie Portman, excédées par les paparazzi? Parce qu'on les a menacées de les transférer à Valle de Santiago, ce qui, pour leurs familles, qui habitent près de Dolores Hidalgo et de San Miguel de Allende, serait à peu près comme devoir se rendre à New York pour un habitant de Mexico.

A présent que nous connaissons leur existence et leur martyr- toutes ont moins de trente ans et la vie devant elles-, nous n'allons pas permettre qu'elles moisissent en prison. Avant tout, il faut leur faire parvenir, par tous les moyens, des messages pour leur dire qu'elles ne sont plus seules: qu'elles ne doivent pas « subir, sourire et prier » mais au contraire continuer à se battre pour leurs droits avec la certitude, que bien plus tôt que ce qu'elles pensent, elles retrouveront la liberté.

Nous appelons tous les lecteurs -où qu'il soient- à  imaginer et à lancer une campagne nationale et internationale de solidarité pour la libération immédiate de Maria Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martinez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frias et Liliana Moreno. La campagne doit, bien entendu, s'organiser autour du Centre Las Libres, dont les membres courageuses vivent et se battent au Guanajuato et ont besoin des bras de tous et de toutes pour les protéger.

Au jour d'aujourd'hui dans l'Etat du Guanajuato, 166 autres jeunes femmes ont été livrées à la police par leurs « médecins ». Parmi elles, 43 font l'objet d'une procédure judiciaire. Il ne s'agit pas seulement de six jeunes paysannes emprisonnées, ni de celles qui attendent leur tour dans l'antichambre de l'horreur, mais du droit toutes les femmes du Mexique et du monde. Un avortement ne doit jamais mener en prison.

In arresto per aborto? Le libereremo!

Secondo Luz María Ramírez Villalpando, direttrice dell'Istituto della
Donna Guanajuatense (IMUG), il miglior antidoto contro la violenza
intrafamiliare è la Tripla R: “Alle donne che vengono picchiate dai
mariti, si consiglia di rassegnarsi, ridere e raccogliersi in
preghiera”, spiega Verónica Cruz, presidente del Centro Las Libres,
associazione che difende i diritti civili e riproduttivi delle donne
di Guanajuato. Cognata di Gerardo Mosqueda, ministro del governo
statale e numero due nella struttura locale del Yunque (società
segreta messicana regionale ma di respiro nazionale il cui proposito è
“difendere la religione cattolica e lottare contro le forze di
Satana”), Ramírez Villalpando ha dichiarato qualche giorno fa che “le
donne che si fanno dei tatuaggi sono le principali responsabili della
perdita di valori nella nostra società”.
Nel 2001, dopo l'arrivo di Vicente Fox alla Presidenza della
Repubblica, il suo erede sul trono dello stato di Guanajuato, Carlos
Romero Hicks, prese il potere con i voti del Partido de Acción
Nacional (PAN) e la forza dell'ONY (Organizzazione Nazionale del
Yunque), la potente setta segreta ubicata alla destra dell'ultradestra
messicana. Durante il sexennio di Romero Hicks, tanto le leggi, come
le politiche pubbliche vincolate all'educazione sessuale e diritti
riproduttivi sono state modificate per “essere armonizzate”, precisa
Verónica Cruz, con le idee religiose dei nuovi capi.

L'educazione sessuale per adolescenti è stata praticamente soppressa
in collegi privati e nelle scuole pubbliche. Dai libri di scienze
naturali sono stati eliminati i disegni che mostravano gli organi
riproduttivi maschili e femminili, perché, a giudizio dei talebani del
Bajío “incitano alla lussuria”. Costoro hanno lanciato una campagna
permanente contro l'uso del preservativo e gli anticoncezionali,
basata su un altro dogma: per evitare le malattie a trasmissione
sessuale e le gravidanze non volute, l'unica cosa che funziona davvero
è l'astinenza.
Quando, in risposta alle protesde di diversi settori del paese, il
“governo” federale proibì il libro di scienze naturali del Yunque ed
impose che si distribuissero agli studenti il libro di testo del
Ministero della Educazione Pubblica, i talebani di Guanajuato lo
bruciarono in una piazza pubblica di León, ricorda Verónica Cruz. E
Carlos García, corrispondente della Jornada in quello stato, assicura
che secondo la direttrice dell'IMUG, che non è medico, bensí
decoratrice di interni, “le donne nel momento in cui sono violentate
secernono un liquido spermicida, che le protegge dalla gravidanza”.
Senza dubbio per questo motivo, sui muri di Guanajuato, si ripete
questo motto, pitturato tra gli scudi e gli emblemi del governo
statale: “Per amore o per violenza l'aborto è un delitto”.
Uteri assassini
Nell'estate del 2004, una ricercatrice dell'Istituto di Studi Sociali
(ISS) dell'Aja, Olanda, documentò nella regione della selva del
Chiapas alcuni casi di donne che hanno avuto aborti spontanei a causa
della povertà estrema in cui vivono. Il sottoscritto, d'altra parte,
ha ottenuto dati di donne che abitano in zone urbane e che hanno a
disposizione il servizio sanitario ma che hanno interrotto
involontariamente la loro gravidanza, tra il quinto e il sesto mese di
gestazione, perché soffrono di “utero infantile”, cioè un utero
incapace di ospitare un feto in crescita.
Nello stato di Guanajuato, dal 2001 ad oggi, gli aborti spontanei per
denutrizione o per qualsiasi altro tipo di limitazione fisica, vengono
puniti con pene fino a 35 anni di carcere. E quelli che vengono
realizzati in forma volontaria, anche. Per i talebani del Bajío sono
“omicidi di un parente con l'aggravante di un prodotto in gestazione”,
secondo il codice penale vigente nello stato. O, come ha semplificato
il governatore Juan Manuel Oliva Ramírez in un'intervista pubblicata
ieri dalla Jornada, sono “infanticidi”.
Oggi per questa infame accusa, cinque giovani contadine si sono
svegliate in carcere, nel Centro di Riabilitazione Sociale (Cereso) di
Puentecillas, a pochi chilometri dalla capitale dello stato di
Guanajuato, e un'atra in quello di Valle di Santiago, vicino a
Michoacán. Tutte scontano condanne di più di un quarto di secolo di
reclusione – la “veterana del gruppo”, di appena 26 anni, ne ha già
passati nove dietro le sbarre e glie ne mancano ancora 17 – però
nessuna ha mai ricevuto attenzione medica, educazione sessuale ne
aiuti per evitare o interrompere le sue gravidanze. Una di loro è
rimasta incinta dopo essere stata violentata per quattro volte, senza
che la polizia, che poi l'ha arrestata per aver abortito, l'abbia mai
protetta dagli uomini che l'anno maltrattata per anni.
Oltre ad essere vittime di un'ingiustizia tanto atroce quanto
insopportabile, tutte hanno in comune il fatto che quando sono
arrivate negli ospedali pubblici, piene di sangue e devastate
psicologicamente, hanno avuto la stessa sorpresa: prima di procedere a
curarle i medici che le avevano in cura nella sala urgenze hanno
chiamato gli agenti del Pubblico Ministero per denunciarle in
flagrante.
Tutte e sei – più Alma Yareli Salazar Saldaña, che è già stata
liberata – sono passate dall'ospedale al carcere. Dopo essere state
condannate, alcune si sono appellate al Tribunale Superiore di
Giustizia, però per la mancanza di buoni avvocati hanno perso in
seconda istanza e adesso, per portare il loro caso alla Suprema Corte
– discarica morale della nazione – ognuna ha bisogno di almeno 500mila
pesos (40mila dollari circa) per far sì che un giurista la
rappresenti: un sogno impossibile, dato che le loro famiglie vivono in
condizioni di estrema povertà e molto raramente riescono a racimolare
i 400 pesos che costa andare dalle loro comunità al carcere di
Puentecillas a visitarle.
L'ONU vs l'ONY
Per questo motivo delle distanze, pochi giorni fa, alla vigilia della
visita in Messico dell'Alto Commissario aggiunto per i diritti umani
dell'ONU, la sudcoreana Kuyng-wa Kang, il Ministero della Pubblica
Sicurezza di Guanajuato ha obbligato quattro delle internate a firmare
un documento in cui chiedono di non essere più intervistate dalla
stampa. Perché hanno sottoscritto un documento tanto stupido, come se
fossero Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz e Natalie
Portman stufe dei paparazzi? Perché le hanno minacciate di trasferirle
a Valle di Santiago, che per i loro familiari, che vivono vicino a
Dolores Hidalgo e San Miguel de Allende, è come andare da Città del
Messico a New York.
Ora che sappiamo della loro esistenza e del loro martirio – tutte
hanno meno di 30 anni e hanno una vita davanti – non permetteremo che
marciscano in carcere. Prima di tutto, bisogna far loro arrivare,
attraverso qualsiasi mezzo, messaggi per dire loro che non sono più
sole; che non devono rassegnarsi, ridere e raccogliersi in preghiera,
ma al contrario, devono continuare a lottare per i loro diritti, con
la certezza che molto prima di quanto credano, ritorneranno in
libertà.
Desfiladero convoca le sue lettrici e i suoi lettori – dovunque essi
siano – a pensare, immaginare, organizzare, dare forma e contenuto e
mettere in marcia una campagna nazionale e internazionale di
solidarietà per l'immediata liberazione di  María Araceli Camargo
Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana
Dueñas, Ofelia Frías e  Liliana Moreno. La campagna dovrebbe avere
come asse centrale il Centro Las Libres, le cui valorose operatrici
vivono e lottano a Guanajuato e hanno bisogno di essere circondate
dalle braccia di tutte e tutti, per essere protette.
In questo momento a Guanajuato ci sono altre 166 donne che sono state
consegnate dai loro “medici” alla polizia. Di queste, 43 si trovano a
disposizione del giudice per essere sottoposte a un processo penale.
Non si tratta solo delle sei giovani contadine in carcere, né di
quelle che aspettano il loro turno nell'anticamera della paura, ma di
tutte le donne del Messico e del mondo. Mettiamo in marcia la
campagna? Si accettano adesioni, critiche, suggerimenti. Arrestate per
abortire? Nemmeno per sogno!

Gefangen wegen Abtreibung? Laßt sie uns befreien!

Die beste Medizin gegen intrafamiliäre Gewalt ist für die Leiterin des Fraueninstituts in Guanajuato, Mexiko, Luz María Ramírez Villapando, die Formel FLB: Fügen, Lachen, Beten. So jedenfalls erklärt es Verónica Cruz, die Vorsitzende des Centro Las Libres ( Das Zentrum der Freien), ein eingetragener Verein zum Schutz der bürgerlichen und sexuellen Rechte der Frauen in Guanajuato. Frau Ramírez ist Schwägerin des Staatssekretärs Gerardo Mosqueda, Nummer 2 in der lokalen Struktur des Yunque, (eine erzkatholische Verbindung mit wachsendem Einfluß im Erziehungsbreich Mexikos, A. d. Ü) und sie hat vor wenigen Tagen erklärt, dass „Frauen mit Tätowierungen die Hauptverantwortlichen für den Verlust von Werten in unserer Gesellschaft sind“.

Nachdem Vicente Fox 2001 Präsident wurde, kam sein Thronfolger, Carlos Romero Hicks mit den Stimmen der Partei PAN (Partido de Accion Nacional) und dem Einfluß der ONY ( Organizacion Nacional del Yunque), jener starken, geheimen Sekte, die rechts von der mexikanischen Ultrarechten angesiedelt ist, an die Macht. Veronica Cruz präzisiert, dass während der sechsjährigen Amtszeit von Romero Hicks sowohl Gesetze als auch die öffentliche Politik verändert wurden, um sie mit den religiösen Vorstellungen der neuen Machthaber zu „harmonisieren“.

In den privaten und öffentlichen Schulen des Staates wurde die Sexualerziehung für Kinder und Jugendliche praktisch eingestellt. Aus den Büchern der Naturwissenschaften wurden Bilder der männlichen und weiblichen Geschlechtsorgane ausgemerzt, denn aus der Sicht der Taliban aus dem Bajio (Region im zentralen Hochlands Mexikos) sind sie „ein Anreiz zur Wollust“. Sie stießen einen anhaltenden Schrei gegen den Gebrauch von Präservativen und Verhütungsmittel in den Himmel auf Grund eines weiteren Dogmas: um Geschlechtskrankheit und unerwünschte Schwangerschaft zu vermeiden gibt es nur die Abstinenz.

Als Antwort auf Proteste verschiedener Gesellschaftskreise verbot die Bundesregierung das Buch der Naturwissenschaften des Yunque und forderte die Vergabe der Version des Erziehungsministeriums an die Schüler, aber Veronica Cruz erinnert sich, dass die Taliban aus Guanajuato auf einem öffentliche Platz in Leon dieses offizielle Buch verbrannten. Carlos Garcia, Korrespondent der mexikanischen Tageszeitung La Jornada im Bundesstaat Guanajuato, versichert, dass nach Meinung der Leiterin des lokalen Fraueninstituts, die keine Ärztin, sondern Innendekorateurin ist, „Frauen im Moment einer Vergewaltigung ein Spermatizid produzieren, welches sie vor einer Schwangerschaft schützt“. Wahrscheinlich ist das der Grund, weshalb man an den Mauern in Guanajuato zwischen Wappen und Logos der Landesregierung den Spruch findet: „Sei es wegen Liebe oder Gewalt, Abort ist ein Verbrechen“.

Mörderische Gebärmutter

Im Sommer 2004 dokumentierte eine Studie des Institut of Social Sience (ISS) aus Den Haag, Fälle von Frauen im Tiefland von Chiapas, Mexiko, die wegen der extremen Armut in der sie leben, spontane Aborte  erlitten. Dieser Reporter seinerseits, hat Daten von Frauen im städtischen Umfeld, die gesund sind, aber freiwillig zwischen dem 5. und 6. Monat die Schwangerschaft unterbrochen haben, weil sie einen „kindlichen Uterus“ haben, eine Gebärmutter die keinen wachsenden Fötus beherbergen kann.

Seit 2001 werden In Guanajuato spontane Aborte wegen Unterernährung oder jeglicher anderer physischer Einschränkung mit bis zu 35 Jahren Gefängnis bestraft. Freiwillige Schwangerschaftsunterbrechung auch. Für die Taliban aus dem Bajio ist es nach dem gültigen Strafgesetz des Bundeslandes „Verwandschaftsmord in Beeinträchtingung eines werdendes Produktes“. In einem in der Jornada veröffentlichten Interview fasst es der Governeur Juan Manuel Oliva Ramirez einfacher als „Kindermord“.

Heute wachten unter dieser infamen Anklage fünf junge Bauernfrauen im Sozialen Rehabilitationszenrum (CERESO) von Puentecillas (vor den Toren der Haupsstadt Guanajuatos) und eine weitere im CERESO von Valle de Santiago auf. Alle büßen Strafen von mehr als einem viertel Jahrhundert – die “Veteranin” der Gruppe, derzeit 26 Jahre alt, davon 9 hinter Gittern mit 17 Jahren Haft bevorstehend. Keine dieser Frauen hat jemals medizinische Betreung, Sexualaufklärung oder Hilfe um Schwangerschaft zu vermeiden oder zu unterbrechen erhalten. Eine von ihnen wurde nach der vierten Vergewaltigung schwanger, aber die Polizei, die sie nach der Schwangerschaftsunterbrechung festgenommen hatte, bot ihr keinen Schutz vor den Machos, die sie über Jahre misshandelt hatten.

Sie waren nicht nur Opfer einer sowohl abscheulichen, als auch unerträglichen Justiz, darüber hinaus ist ihnen eine Erfahrung gemein. Als sie blutend und psychologisch zerstört ins Krankenhaus kamen, erlebten alle eine Überraschung: die Ärzte, die sie im Notfallsaal behandeln sollten, riefen erst mal die Polizei an, um sie „in fraganti“ zu denunzieren.

Die sechs Frauen – zusätzlich Alma Yareli Salazar Saldaña, die inzwischen freigelassen wurde – kamen vom Krankenhaus ins Gefängnis. Nach der Verurteilung appellierten sie vor dem Gerichtshof, aber aus Mangel an guten Anwälten haben sie in zweiter Instanz verloren. Nun müssen sie, damit ihre Fälle vor den Obersten Gerichtshof –der moralische Müllhaufen der Nation- gelangen, 500 000 Pesos pro Person auftreiben, um einen Rechtsvertreter anzuheuern: ein aussichtsloser Traum, denn ihre Familien leben in extremer Armut und nur hin und wieder schaffen sie es die 400 Pesos aufzubringen, um von ihren Gemeinden zum CERESO in Puentecillas zum Besuch fahren zu können.

UNO vs. ONY

Das Thema der Distanz war der gefundene Anlaß für das Ministerium für Öffentliche Sicherheit aus Guanajuato – just vor dem Besuch des UNO High Kommissioner für Menschenrechte, die Südkoreanerin Kuyung-wha Kang- die vier Gefangenen in Puntecillas zur Unterschrift eines Dokumentes zu nötigen, in welchem sie darum bitten, nicht mehr von der Presse interviewt zu werden. Warum haben sie eine derart absurde Forderung unterschrieben, so als handele es sich um Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz und Natalie Portman, die die Paparazzi leid sind? Nun, man hat ihnen angedroht sie nach Valle de Santiago zu verlegen, was für ihre Familien einen Reiseaufwand bedeutet, der dem entspricht als würden wir von Mexiko Stadt nach New York fliegen, um Familienangehörige im Knast zu besuchen.

Jetzt wo wir von ihrer Existenz und ihrem Martyrium wissen –alle sind weniger als 30 Jahre alt und haben ein Leben vor sich- werden wir es nicht zulassen, das sie im Gefängnis verrotten. Zunächst müssen wir ihnen die Nachricht zukommen lassen, das sie nicht mehr alleine sind, das sie nicht mehr nach dem Prinzip des Fügen, Lachen, Beten, leben, sondern um ihre Rechte kämpfen sollen, mit der Sicherheit, das sie, eher als sie glauben, wieder frei sein werden.

Desfiladero ruft seine Leser und Leserinnen auf – wo immer sie sind- sich eine nationale und internationale Solidaritätskampagne auszudenken, vorzustellen, zu organisieren und ihr Form und Inhalt zu verleihen, um die unmittelbare Freilassung von María Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías und Liliana Moreno zu fordern. Die Kampagne sollte ihre Aktionsachse im Zentrum der Freien haben, deren mutige Integranten in Guanajuato leben und kämpfen und die schützende Arme von uns Allen brauchen.

Derzeit gibt es 166 Frauen in Guanajuato, die von ihren „Ärzten“ an die Polizei ausgeliefert wurden. 43 von ihnen befinden sich in Untersuchungshaft und warten auf ihren Prozess. Aber es handelt sich nicht nur um die 6 jungen Frauen oder um all die, die im Wartesaal zum Grauen sitzen, sondern es geht um alle Frauen in Mexiko und auf der Welt.

Starten wir eine Kampagne? Es werden Anschluss, Kritik und Vorschläge angenommen.

In Haft wegen Abort? Nicht mehr für Lange!