Preses per avortar? Alliberem-les !

Per Luz María Ramírez Villalpando, directora de l'Institut de la Dona Guanajuato (Imug: compte, no es pronuncia com un bram), el millor antídot contra la violència intrafamiliar és la Triple R. A les dones que són colpejades pels seus homes, els aconsella resignar-se, riure i resar, explica Verónica Cruz, presidenta del Centre Las Libres, associació civil que defensa els drets civils i reproductius de les dones de Guanajuato. Cunyada de Gerardo Mosqueda, secretari del govern estatal i número dos en l'estructura local del Yunque, Ramírez Villalpando va declarar fa dies que les dones que es fan tatuatges són les principals responsables de la pèrdua de valors en la nostra societat.

El 2001, després de l'arribada de Vicente Fox a la Presidència de la República, el seu hereu al tron estatal, Carlos Romero Hicks, va prendre el poder amb els vots del PAN i la força de la ONY (Organització Nacional del Yunque), la poderosa secta secreta, situada a la dreta de la ultradreta mexicana. Durant el sexenni de Romero Hicks, tant les lleis com les polítiques públiques vinculades amb l’educació sexual i els drets reproductius van ser modificades per harmonitzar-les, precisa Verónica Cruz, amb les idees religioses dels nous amos.

L'educació sexual per a púbers i adolescents va ser pràcticament suprimida als col.legis privats i les escoles públiques. Dels llibres de ciències naturals van ser eliminats els dibuixos que mostraven els òrgans reproductius masculins i femenins, perquè segons el parer dels talibans del Bajío inciten a la luxúria. Aquesta gent van llançar una campanya permanent contra l'ús del condó i els anticonceptius, basada en un altre dogma: per evitar les malalties de transmissió genital i els embarassos no desitjats, l'únic que serveix és l'abstinència.

Quan, com a resposta a les protestes de diferents sectors del país, el govern federal va prohibir el llibre de ciències naturals del Yunque i va exigir que es lliurés als estudiants el que havia editat per la SEP (Secretaría de Educación Pública), els talibans de Guanajuato el van cremar en una plaça pública de León, recorda Verónica Cruz. I Carlos García, corresponsal de La Jornada a l'entitat, assegura que en opinió de la directora del Imug, que no és metgessa sinó decoradora d'interiors, les dones en el moment en que estan sent violades segreguen un líquid espermicida, que les protegeix del embaràs. Sens dubte per això, en les tanques publicitaries de Guanajuato es repeteix aquesta consigna, pintada entre els escuts i emblemes del govern estatal: Per amor o per violència l'avortament és un delicte.

Úters assassins


L'estiu de 2004, una investigadora de l'Institut d'Estudis Socials (ISS, per les seves sigles en anglès) de l'Haia, Holanda, va documentar a la regió selvàtica de Chiapas alguns casos de dones que van patir avortaments espontanis a causa de la pobresa extrema en que viuen. Aquest reporter va obtenir, per la seva banda, dades de dones que habiten en zones urbanes i gaudeixen de cabal salut, però que interrompen involuntàriament el seu embaràs entre el cinquè i el sisè mes de gestació, perquè tenen un úter infantil, és a dir, una matriu incapaç d'allotjar un fetus en creixement.

A Guanajuato, des de 2001, els avortaments espontanis per desnutrició o per qualsevol altre tipus de limitació física es castiguen fins amb 35 anys de presó. I els que es realitzen en forma voluntària també. Per als talibans del Bajío són homicidis per raó de parentiu en greuge d'un producte en gestació, segons el codi penal vigent a l'estat. O, com simplificava el governador Juan Manuel Oliva Ramírez en una entrevista publicada per La Jornada ahir, són infanticidis.


Avui mateix, per aquesta infame acusació, cinc joves pageses apareixien preses al Centre de Rehabilitació Social (CERESO) de Puentecillas, a la sortida de la capital de Guanajuato, i una més al de Valle de Santiago, a prop de Michoacán. Totes purguen condemnes de més d'un quart de segle de tancament -la veterana del grup, de tot just 26 anys d'edat, en porta nou darrere les reixes i encara li’n falten 17-, però cap d’elles va rebre mai atenció mèdica, educació en salut reproductiva ni ajuda per evitar, o interrompre, els seus embarassos. Una d'ella va quedar embarassada la quarta vegada que va ser violada, sense que la policia que després li va impedir avortar la protegís dels mascles que la van maltractar durant anys.


A més de ser víctimes d'una injustícia tan atroç com insuportable, totes tenen en comú el fet que, quan van arribar als hospitals públics rajant sang i devastades psicològicament, es van emportar la mateixa sorpresa: abans de procedir a curar-les, els metges que les van tractar a les sales d'urgències van cridar als agents del Ministeri Públic per denunciar-les in fraganti.


Les sis –més Alma Yareli Salazar Saldaña, que ja està lliure- van passar de l'hospital a la presó. Després de ser sentenciades, algunes van apel.lar al Tribunal Superior de Justícia, però per manca de bons advocats van perdre en segona instància i ara, per elevar el cas a la Cort Suprema -abocador moral de la nació- cadascuna d’elles necessita reunir com a mínim 500 mil pesos per aconseguir que un jurista les representi: un somni impossible, ja que els seus familiars viuen en condicions d'extrema pobresa, i molt de tant en tant aconsegueixen els 400 pesos que els costa anar des dels seus comunitats al CERESO de Puentecillas a visitar-les.


L'ONU Vs. la ONY


Per mor de les distàncies, fa pocs dies, en vigílies de la visita a Mèxic de l'alta comissionada adjunta per als drets humans de l'ONU, la sudcoreana Kuyng-wha Kang, la Secretaria de Seguretat Pública de Guanajuato va obligar a quatre de les internes de Puentecillas a signar un document on demanen no ser entrevistades per la premsa. Per què van subscriure tan absurda sol • licitud, com si fossin Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz i Natalie Portman fartes dels paparazzi? Perquè les van amenaçar amb un trasllat al centre de rehabilitació social del Valle de Santiago, que pels seus familiars, radicats prop de Dolores Hidalgo i San Miguel de Allende, queda tan lluny com, per nosaltres, Iztapalapa de Nova York.


Ara que sabem de la seva existència i del seu martiri -totes són menors de 30 anys i tenen una vida per davant-,no permetrem que es podreixin a la presó. Primer que res, cal fer-los arribar, per tots els mitjans, missatges per dir-los que ja no estan soles; que no han de resignar-se, riure i resar, sinó al contrari, seguir lluitant pels seus drets amb la certesa que, molt abans de el que suposen, tornaran a ser lliures.

Desfiladero convoca a les seves lectores i lectors -on sigui que estiguin- a pensar, imaginar, organitzar, donar forma i contingut i posar en marxa una campanya nacional i internacional de solidaritat per la immediata llibertat de Maria Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías i Liliana Moreno. La campanya, per descomptat, ha de tenir com a eix el Centre Las Libres, les valents integrants del qual viuen i lluiten a Guanajuato i necessiten ser envoltades pels braços de totes i tots per protegir-les.


En aquests moments, a Guanajuato hi ha 166 dones més que també van ser entregades pels seus metges a la policia. D'aquestes, 43 es troben a disposició d'un jutjat per ser sotmeses a procés penal. No es tracta només de les sis joves camperoles preses, ni de les que esperen el seu torn a l'avantsala de l'horror, sinó de totes les dones de Mèxic i del món. ¿Posem en marxa la campanya? S'admeten adhesions, crítiques i suggeriments. ¿Preses per avortar? Alliberem-les!