Za Luz María-u Ramírez Villalpando, direktoricu Instituta za Zene u Guanajuato-u ( Imug: pažnja, ne izgovara se „y muge“), najbolji protuotrov protiv nasilja unutar porodice je Trostruko R (prema prva slova na spanskom jeziku). Ženama koje su udarane od strane svojih muškaraca, savjetovano je da se prepuste sudbini, da se smiju i da se mole, objašnjava Verónica Cruz, predsjednica Centro Las Libres (Centra Slobodne), građansko udruženje koje brani građanska i reproduktivna prava žena u Guanajuato-u. Zaova od Gerardo Mosqueda, sekretara državne vlade i broj dva u lokalnoj strukturi Yunque-a, Ramírez Villalpando je prije par dana izjavio da su žene koje se tetoviraju prvenstveno odgovorne za gubljene vrijednosti u našem društvu.
2001.godine, nakon dolaska Vicente Fox-a kao Predsjednika Republike, njegov nasljednik na državnom prijestolju Guanajuato-a, Carlos Romero Hicks, preuzeo je vlast s glasovima PAN-a i snage ONY (Organización Nacional del Yunque - Nacionalna Organizacija iz Yunque-a), snažna tajna sekta koja se nalazi desno od meksičkih ultradesničara. Tokom šestogodišnjeg perioda Romero Hicks-a, zakoni kao i javna politika povezana sa seksulanim obrazovanjem i reproduktivnim pravima bile su izmjenjene da bi ih doveli u sklad, precizira Verónica Cruz, sa vjerskim ideologijama novih zapovjednika.
Seksualno obrazovanje za osobe u pubertetu i adolescente je bilo praktično obustavljeno u javnim i privatnim školama. Iz knjiga prirodnih nauka isključene su slike koje su prikazivale ženske i muške reproduktivne organe, jer prema mišljenju talibana iz Bajío-a potiču na blud. Ovi su započeli stalnu kampanju protiv upotrebe prezervativa i kontracepcije, koja se zasnivala na još jednom vjerskom načelu: da bi se izbjegle spolno prenosive bolesti i neželjene trudnoće, jedino korisno je apstinencija.
Kada je, kao odgovor na proteste raznih državnih sektora, federalna vlada je zabranila knjigu prirodnih nauka Yunque-a i zahtjevala da se učenicima uruče one koje je izdao SEP, talibani iz Guanajuato su ga zapalili na javnom trgu u León-u, podsjeća Verónica Cruz. I Carlos García, novinski dopisnik La Jornada-e u entitetu, tvrdi da prema mišljenju direktorice Imug-a, koja nije doktorica već dekorater interijera, žene u momentu silovanja izlučuju tečnost protiv spermatozoidnu, koja ih štiti od trudnoće. Bez sumnje u to, na pučini Guanajuato-a se ponavlja ovaj nalog, nacrtan između grbova i amblema državne vlade: Zbog ljubavi ili zbog nasilja abortus je zloćin.
Maternice ubice
U ljeto 2004.godine jedna istražiteljka Instituta Društvenih Proučavanja (ISS, prema kratici na engleskom jeziku) iz Den Haga u Holandiji, je dokumentirala u šumskoj regiji Chiapas neke slučajeve žena koje su doživjele spontane pobačaje zbog ekstremnog siromaštva u kojoj žive. S jedne strane, ovaj dopisnik je postigao podatke žena koje žive u urbanim područjima i uživaju u savršenom zdravlju, koje su prekinule trudnoću, ali ne dobrovoljno između petog i šestog mjeseca trudnoće, jer imaju dječiju maternicu, odnosno maternicu koja nije u stanju da smjesti fetus u razvoju.
U Guanajuato, od 2001.godine spontani pobačaji zbog neuhranjenosti ili bilo koje druge vrste fizičkog ograničenja kažnjavani su sa do 35 godina zatvora. I oni koji su dobrovoljno izvršeni također. Za talibane iz Bajío su ubistva u odnosu na srodstvo i nepravda proizvoda trudnoće, prema važećem kaznenom zakonu u državi. Ili, kako je pojednostavnio guverner Juan Manuel Oliva Ramírez u jednom intervju objavljenom u La Jornada jučer, oni su čedomorci.
Baš danas, zbog ove gnusne optužbe, pet mladih seljanki su osvanule uhapšene u Centru Drštvene Rehabilitacije (Cereso) iz Puentecillas, na izlazu glavnog grada Guanajuato-a, i još jedna u onom iz Valle de Santiago, blizu Michoacán. Sve one izdržavaju kazne u iznosu od više od jedne četvrtine stoljeća zatvora – najstarija u grupi, sa tek 26 godina života, je već devet iza zatvorskih rešetki a predstoji joj još 17-, ali niti jednoj nije nikada pružena ljekarska pomoć, obrazovanje o reproduktivnom zdravlju niti pomoć da izbjegne, ili prekine, svoju trudnoću. Jedna od njih je ostala u drugom stanju četvrti put kada su je silovali, a da je policija nije zaštitila od muškaraca koji su je godinama uznemiravali, policija koja je naknadno uhapsila zbog izvršenog abortusa.
Pored toga što su žrtve okrutne i nepodnošljive nepravde, sve imaju zajedničko iskustvo i to kada su došle u javnu bolnicu cureći krvljom i sociološki uništene, doživjele su isto iznenađenje: prije liječenja, doktori koji su ih prihvatili u sali za hitnu pomoć zvali su agente Javnog Ministarstva da ih prijave na djelu.
Svih šest- još Alma Yareli Salazar Saldaña, koja je već slobodna- prevezene su iz bolnice u zatvor. Nakon što im pre izrečena presuda, neke su apelirale Višem Sudu Pravde, ali zbog nedostatka dobrih advokata izgubile su pri drugoj molbi i sada, radi uzdizanja svoj slučaja Vrhovnom Sudu- smetljište morala nacije- svaka od njih treba prikupiti bar 500 hiljada pesosa da bi postigle da je jedan pravnik predstavlja: jedan nemoguć san, jer njihove porodice žive u uslovima ekstremnog siromaštva i rijetko popstignu 400 pesosa koliko ih košta da odu iz svojih pokrajina u Cereso Puentecillas da ih posjete.
ONU vs ONY
Zbog ovih udaljenosti, prije nekoliko dana uoči posjete visokog povjerenika Meksiku koji je opunomoćen za ljudska prava ONU, južnokoreanke Kuyng-wha Kang, Sekretarijat Javnog Zdravstva iz Guanajuato je primorao četri zatočenice u Puentecillas- u da potpišu dokument u kojem zahtjevaju da ih više novinari ne ispituju. Zašto su potpisali tako apsurdan zahtjev kao da su poput Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz i Natalie Portman umorne od paparazza? Zato što su im zaprijetili da će ih premjestiti u Valle de Santiago, da njihove porodice koje se nalaze u blizini Dolores Hidalgo i San Miguel de Allende, ostanu tako daleko, kao što bi za nas bilo poput Iztapalapa od Nueva York-a.
Sada kada znamo o njihovom postojanju i njihovim mukama- sve su mlađe od 30 godina i život je pred njima-, nećemo dozvoliti da istrunu u zatvoru. Prije svega, teba učiniti da svim mogućim putevima do njih dođu poruke koje će im reći da nisu same; da se ne trebaju prepustiti sudbini, smijati se i moliti se, već suprotno, nastaviti boreći se za svoja prava i da će sa sigurnošću, prije nego što predpostavljaju, biti slobodne.
Klanac saziva svoje čitatelje i čitateljke- bez obzira gdje se nalazili- da promisle, ramisle, organizuju, da daju oblik i sadržaj i da pokrenu državnu i međunarodnu kampanju solidarnosti za skoro oslobađanje María Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías i Liliana Moreno. Kampanja, u svakom slučaju, treba imati kao osnovu Centro Las Libres, čije hrabre članice žive i bire se u Guanajuato-u i kojima je potreban zagrljaj svih koji će ih zaštititi.
U ovom momentu, u Guanajuato-u ima još 166 žena koje su predate od strane doktora policiji. 43 od njih su na raspolaganju suda da bi se podvrgle kaznenom postupku. Nije riječ samo o šest zarobljenih seljanki, niti o onima koje čekaju svoj red u prijemnoj sali do užasa, već o svim ženama Meksika i svijeta. Hoćemo li pokrenuti kampanju? Prihvataju se potpore, kritike i prijedlozi. Zatvorenice zbog abortioranja? Ne još dugo vremena!
viernes, 3 de septiembre de 2010
I fängelse för abort? Låt oss befria dem!
För Luz Maria Ramirez Villalpando, director för institutet av kvinnor, där det bästa motgiftet mot våld är “G-S-B”. D.v.s.: Kvinnor som blir slagna av sina män, uppmanas att: “Ge upp, Skratta och Be”, sa Veronica Cruz, Ordförande för “Centro Las Libres” , en förening som försvarar det civila samt kvinnors reproduktiva rättigheter i Guanajuato. Ramirez Villalpando är Gerardo Mosquedas svägerska, sekreterare i den statliga och nummer två i den lokala strukturen för Yunque (National Organisation Yunque, den mäktige hemliga sekt, som hör till det Mexikanska höger partiet) sa dagar senare “att kvinnor som får tatueringar är först och främst ansvariga för förlorandet av värden i vårt samhälle”.
År 2001, efter ankomsten av Vicente Fox som president till Mexiko, Carlos Romero Hicks blev då hans arvtagare till Guanajuatos Stat, och tog makten med röster för PAN (höger partiet i Mexiko) samt fick hjälp från ”Yunque”. Under ordförandeskapet av Romero Hicks, där både lag och offentlig politik rör sexualupplysning och reproduktiva rättigheter, har sedemera ändrats för att harmonisera dem med religiösa idéer om nya chefer, säger Veronica Cruz.
Sexualundervisning för barn och tonåringar var i stort sett avskaffat både privata och offentliga skolor. Naturvetenskapliga böcker avskaffade ritningar som visar manliga och kvinnliga könsorgan, eftersom de “locala talibanernas” tänker att dessa böcker orsakar lustkänsla. De lanserade en pågående kampanj mot användning av kondomer och preventivmedel, baserat på en annan dogm: att förhindra genitala överförbara sjukdomar och oönskade graviditeter, samt avhållsamhet.
När den federala regeringen förbjöd den alternativa Vetenskaps boken, krävdes distribuering av den officiella boken (offentliggjord av utbildningsministeriet), “talibanerna” i Guanajuato brände dem i ett offentligt torg i Leon Guanajuato, minns Veronica Cruz.
Corespondent Carlos Garcia från den Mexikanska tidningen “La Jornada”, påstår att Luz Maria Ramirez Villalpando (som inte är läkare utan inredningsarkitekt) säger att “våldtagna kvinnor utsöndrar ett spermiedödande medel, en vätska som skyddar mot graviditet”. Ingen tvekan om att det på väggarna i Guanajuato upprepar denna slogan, målade mellan sköldar och emblem: “För kärlek och våld, är abort ett brott”.
Mordiska Livmoder
Sommaren 2004, en forskare vid Institutet för Sociala Studier i Haag, Nederländerna, dokumenterat i djungel regionen Chiapas av vissa fall där kvinnor drabbats av missfall på grund av fattigdom och dålig uppväxt. Denna report var, för sin del, data av kvinnor som levde i städer och hade god hälsa, men oavsiktligt avbröt sin graviditet mellan den femte och sjätte månaden, samt deras uterus kunde inte utveckla deras fetus.
I Guanajuato, sedan 2001, spontana aborter av undernäring eller andra fysiska begränsningar samt frivilliga aborter är straffbart med upp till 35 års fängelse. “Talibanerna” från El Bajio menar, på grund av släktskap missllyckas produkten, samt enligt strafflagen som gäller i Staten. Governör Juan Manuel Oliva Ramirez förklarade i en intervju, som publicerades i La Jornada, att det är “barnmord”.
Just i dag, för denna ökända anklagelse, fem unga bönder vaknade i fängelset i Puentecillas, i utkanten av Guanajuato, och en annan i Valle de Santiago, nära Michoacan. Alla avtjänade straff på mer än ett kvarts sekel av instängdhet. Veteranen i gruppen, en kvinna 26 år gammal, har varit instängd i fängelset under 9 år, samt fortfarande fattas det 16 år. Hon har aldrig fått någon sjukvård, angående upplysning av reproduktiv hälsa, inte heller hjälp for att förhindra eller avbryta graviditeten. En annan kvinna blev våldtagen och gravid fyra gånger, men polisen arresterade henne för abort, och jorde ingenting emot män som hade missbrukat henne under flera år.
Förutom att offren för sådana avskyvärda och oaccepterade orättvisor, fick alla gemensamt inträde till det offentliga sjukhuset, for fysiskt och mental förstörelse, och det blev en överraskning att läkarna som behandlat dem på akuten, kallade åklagaren och rapporterade dem till polisen.
Dessa sex kvinnor, plus Yareli Alma Salazar Saldana, som nu är fritagen, gick från sjukhuset till fängelset. Efter att ha blivit dömd, då överklagade hon till Högsta domstolen, men brist på professionella advokater förlorades ett överklagande. Nu, för att höja deras fall till Supreme Court, var det ett måste för att samla in minst 500 tusen dollar för att kunna hyra en advokat: en omöjlig dröm, eftersom deras familjer levde i extrem fattigdom, samt mycket sällan tjänade 35 dollar. Det var mycket svårt, att ta sig fram till samhället för att besöka fängelset i Puentecillas.
Förenta Nationer vs El Yunque
För några dagar sedan, innan besöket i Mexiko, där biträdande högkommissarie för mänskliga rättigheter i FN, den Sydkoreanska Kuyng-Wha Kang, ministeriet för offentlig säkerhet i Guanajuato tvingade fyra av de interna av Puentecillas att underteckna ett dokument som förbjöds att intervjuas av pressen. Varför så absurd underteckning, som om de liknade Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz och Natalie Portman, paparazzi sjuka? Eftersom de hotades av överföring till Valle de Santiago, deras familjer skulle inte kunna gå på besök, då boende långt ifrån, så långt som för oss är Mexico City från New York.
Nu när vi vet om deras existens och martyrskap - där alla är under 30 år och har livet framför sig- tillåter vi inte dem att ruttna i fängelset. Först och främst, måste vi medella dem att de inte är ensamma. De måste inte ge upp, skratta, inte heller be, utan fortsätta att kämpa för sina rättigheter med en garanti att de kommer att bli fria.
Tidningskolumnen “DESFILADERO” meddelar sina läsare, var de än är, måste man tänka på innehållet och att inleda en nationell och internationell solidaritet kampanj för omedelbar frigivning av Maria Araceli Camargo Juarez, Yolanda Martínez Montoya Padron, Ana Rosa Alarcon, Susana Duenas och Liliana Ofelia Moreno Frias. Kampanjen naturligtvis måste ha som huvudkontor den “Centro Las Libres” organisationen, vars modiga medlemmarna bor och slåss i Guanajuato och måste omges och skyddas av oss alla.
För närvarande i Guanajuato finns mer än 166 kvinnor som är levererade av sina läkare till polisen. Av dessa, 43 får tillgång till en domstol, för att bli föremål for åtal. De är inte bara sex unga bönder som väntar på sin tur i ett väntrum av terror, men alla kvinnor från Mexiko och från hela världen. Börjar vi kampanjen? Enskilda anslutningar, kritik och förslag är välkomna. "Fängelse för abort? Föregås inte längre!”
År 2001, efter ankomsten av Vicente Fox som president till Mexiko, Carlos Romero Hicks blev då hans arvtagare till Guanajuatos Stat, och tog makten med röster för PAN (höger partiet i Mexiko) samt fick hjälp från ”Yunque”. Under ordförandeskapet av Romero Hicks, där både lag och offentlig politik rör sexualupplysning och reproduktiva rättigheter, har sedemera ändrats för att harmonisera dem med religiösa idéer om nya chefer, säger Veronica Cruz.
Sexualundervisning för barn och tonåringar var i stort sett avskaffat både privata och offentliga skolor. Naturvetenskapliga böcker avskaffade ritningar som visar manliga och kvinnliga könsorgan, eftersom de “locala talibanernas” tänker att dessa böcker orsakar lustkänsla. De lanserade en pågående kampanj mot användning av kondomer och preventivmedel, baserat på en annan dogm: att förhindra genitala överförbara sjukdomar och oönskade graviditeter, samt avhållsamhet.
När den federala regeringen förbjöd den alternativa Vetenskaps boken, krävdes distribuering av den officiella boken (offentliggjord av utbildningsministeriet), “talibanerna” i Guanajuato brände dem i ett offentligt torg i Leon Guanajuato, minns Veronica Cruz.
Corespondent Carlos Garcia från den Mexikanska tidningen “La Jornada”, påstår att Luz Maria Ramirez Villalpando (som inte är läkare utan inredningsarkitekt) säger att “våldtagna kvinnor utsöndrar ett spermiedödande medel, en vätska som skyddar mot graviditet”. Ingen tvekan om att det på väggarna i Guanajuato upprepar denna slogan, målade mellan sköldar och emblem: “För kärlek och våld, är abort ett brott”.
Mordiska Livmoder
Sommaren 2004, en forskare vid Institutet för Sociala Studier i Haag, Nederländerna, dokumenterat i djungel regionen Chiapas av vissa fall där kvinnor drabbats av missfall på grund av fattigdom och dålig uppväxt. Denna report var, för sin del, data av kvinnor som levde i städer och hade god hälsa, men oavsiktligt avbröt sin graviditet mellan den femte och sjätte månaden, samt deras uterus kunde inte utveckla deras fetus.
I Guanajuato, sedan 2001, spontana aborter av undernäring eller andra fysiska begränsningar samt frivilliga aborter är straffbart med upp till 35 års fängelse. “Talibanerna” från El Bajio menar, på grund av släktskap missllyckas produkten, samt enligt strafflagen som gäller i Staten. Governör Juan Manuel Oliva Ramirez förklarade i en intervju, som publicerades i La Jornada, att det är “barnmord”.
Just i dag, för denna ökända anklagelse, fem unga bönder vaknade i fängelset i Puentecillas, i utkanten av Guanajuato, och en annan i Valle de Santiago, nära Michoacan. Alla avtjänade straff på mer än ett kvarts sekel av instängdhet. Veteranen i gruppen, en kvinna 26 år gammal, har varit instängd i fängelset under 9 år, samt fortfarande fattas det 16 år. Hon har aldrig fått någon sjukvård, angående upplysning av reproduktiv hälsa, inte heller hjälp for att förhindra eller avbryta graviditeten. En annan kvinna blev våldtagen och gravid fyra gånger, men polisen arresterade henne för abort, och jorde ingenting emot män som hade missbrukat henne under flera år.
Förutom att offren för sådana avskyvärda och oaccepterade orättvisor, fick alla gemensamt inträde till det offentliga sjukhuset, for fysiskt och mental förstörelse, och det blev en överraskning att läkarna som behandlat dem på akuten, kallade åklagaren och rapporterade dem till polisen.
Dessa sex kvinnor, plus Yareli Alma Salazar Saldana, som nu är fritagen, gick från sjukhuset till fängelset. Efter att ha blivit dömd, då överklagade hon till Högsta domstolen, men brist på professionella advokater förlorades ett överklagande. Nu, för att höja deras fall till Supreme Court, var det ett måste för att samla in minst 500 tusen dollar för att kunna hyra en advokat: en omöjlig dröm, eftersom deras familjer levde i extrem fattigdom, samt mycket sällan tjänade 35 dollar. Det var mycket svårt, att ta sig fram till samhället för att besöka fängelset i Puentecillas.
Förenta Nationer vs El Yunque
För några dagar sedan, innan besöket i Mexiko, där biträdande högkommissarie för mänskliga rättigheter i FN, den Sydkoreanska Kuyng-Wha Kang, ministeriet för offentlig säkerhet i Guanajuato tvingade fyra av de interna av Puentecillas att underteckna ett dokument som förbjöds att intervjuas av pressen. Varför så absurd underteckning, som om de liknade Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz och Natalie Portman, paparazzi sjuka? Eftersom de hotades av överföring till Valle de Santiago, deras familjer skulle inte kunna gå på besök, då boende långt ifrån, så långt som för oss är Mexico City från New York.
Nu när vi vet om deras existens och martyrskap - där alla är under 30 år och har livet framför sig- tillåter vi inte dem att ruttna i fängelset. Först och främst, måste vi medella dem att de inte är ensamma. De måste inte ge upp, skratta, inte heller be, utan fortsätta att kämpa för sina rättigheter med en garanti att de kommer att bli fria.
Tidningskolumnen “DESFILADERO” meddelar sina läsare, var de än är, måste man tänka på innehållet och att inleda en nationell och internationell solidaritet kampanj för omedelbar frigivning av Maria Araceli Camargo Juarez, Yolanda Martínez Montoya Padron, Ana Rosa Alarcon, Susana Duenas och Liliana Ofelia Moreno Frias. Kampanjen naturligtvis måste ha som huvudkontor den “Centro Las Libres” organisationen, vars modiga medlemmarna bor och slåss i Guanajuato och måste omges och skyddas av oss alla.
För närvarande i Guanajuato finns mer än 166 kvinnor som är levererade av sina läkare till polisen. Av dessa, 43 får tillgång till en domstol, för att bli föremål for åtal. De är inte bara sex unga bönder som väntar på sin tur i ett väntrum av terror, men alla kvinnor från Mexiko och från hela världen. Börjar vi kampanjen? Enskilda anslutningar, kritik och förslag är välkomna. "Fängelse för abort? Föregås inte längre!”
jueves, 2 de septiembre de 2010
Preses per avortar? Alliberem-les !
Per Luz María Ramírez Villalpando, directora de l'Institut de la Dona Guanajuato (Imug: compte, no es pronuncia com un bram), el millor antídot contra la violència intrafamiliar és la Triple R. A les dones que són colpejades pels seus homes, els aconsella resignar-se, riure i resar, explica Verónica Cruz, presidenta del Centre Las Libres, associació civil que defensa els drets civils i reproductius de les dones de Guanajuato. Cunyada de Gerardo Mosqueda, secretari del govern estatal i número dos en l'estructura local del Yunque, Ramírez Villalpando va declarar fa dies que les dones que es fan tatuatges són les principals responsables de la pèrdua de valors en la nostra societat.
El 2001, després de l'arribada de Vicente Fox a la Presidència de la República, el seu hereu al tron estatal, Carlos Romero Hicks, va prendre el poder amb els vots del PAN i la força de la ONY (Organització Nacional del Yunque), la poderosa secta secreta, situada a la dreta de la ultradreta mexicana. Durant el sexenni de Romero Hicks, tant les lleis com les polítiques públiques vinculades amb l’educació sexual i els drets reproductius van ser modificades per harmonitzar-les, precisa Verónica Cruz, amb les idees religioses dels nous amos.
L'educació sexual per a púbers i adolescents va ser pràcticament suprimida als col.legis privats i les escoles públiques. Dels llibres de ciències naturals van ser eliminats els dibuixos que mostraven els òrgans reproductius masculins i femenins, perquè segons el parer dels talibans del Bajío inciten a la luxúria. Aquesta gent van llançar una campanya permanent contra l'ús del condó i els anticonceptius, basada en un altre dogma: per evitar les malalties de transmissió genital i els embarassos no desitjats, l'únic que serveix és l'abstinència.
Quan, com a resposta a les protestes de diferents sectors del país, el govern federal va prohibir el llibre de ciències naturals del Yunque i va exigir que es lliurés als estudiants el que havia editat per la SEP (Secretaría de Educación Pública), els talibans de Guanajuato el van cremar en una plaça pública de León, recorda Verónica Cruz. I Carlos García, corresponsal de La Jornada a l'entitat, assegura que en opinió de la directora del Imug, que no és metgessa sinó decoradora d'interiors, les dones en el moment en que estan sent violades segreguen un líquid espermicida, que les protegeix del embaràs. Sens dubte per això, en les tanques publicitaries de Guanajuato es repeteix aquesta consigna, pintada entre els escuts i emblemes del govern estatal: Per amor o per violència l'avortament és un delicte.
Úters assassins
L'estiu de 2004, una investigadora de l'Institut d'Estudis Socials (ISS, per les seves sigles en anglès) de l'Haia, Holanda, va documentar a la regió selvàtica de Chiapas alguns casos de dones que van patir avortaments espontanis a causa de la pobresa extrema en que viuen. Aquest reporter va obtenir, per la seva banda, dades de dones que habiten en zones urbanes i gaudeixen de cabal salut, però que interrompen involuntàriament el seu embaràs entre el cinquè i el sisè mes de gestació, perquè tenen un úter infantil, és a dir, una matriu incapaç d'allotjar un fetus en creixement.
A Guanajuato, des de 2001, els avortaments espontanis per desnutrició o per qualsevol altre tipus de limitació física es castiguen fins amb 35 anys de presó. I els que es realitzen en forma voluntària també. Per als talibans del Bajío són homicidis per raó de parentiu en greuge d'un producte en gestació, segons el codi penal vigent a l'estat. O, com simplificava el governador Juan Manuel Oliva Ramírez en una entrevista publicada per La Jornada ahir, són infanticidis.
Avui mateix, per aquesta infame acusació, cinc joves pageses apareixien preses al Centre de Rehabilitació Social (CERESO) de Puentecillas, a la sortida de la capital de Guanajuato, i una més al de Valle de Santiago, a prop de Michoacán. Totes purguen condemnes de més d'un quart de segle de tancament -la veterana del grup, de tot just 26 anys d'edat, en porta nou darrere les reixes i encara li’n falten 17-, però cap d’elles va rebre mai atenció mèdica, educació en salut reproductiva ni ajuda per evitar, o interrompre, els seus embarassos. Una d'ella va quedar embarassada la quarta vegada que va ser violada, sense que la policia que després li va impedir avortar la protegís dels mascles que la van maltractar durant anys.
A més de ser víctimes d'una injustícia tan atroç com insuportable, totes tenen en comú el fet que, quan van arribar als hospitals públics rajant sang i devastades psicològicament, es van emportar la mateixa sorpresa: abans de procedir a curar-les, els metges que les van tractar a les sales d'urgències van cridar als agents del Ministeri Públic per denunciar-les in fraganti.
Les sis –més Alma Yareli Salazar Saldaña, que ja està lliure- van passar de l'hospital a la presó. Després de ser sentenciades, algunes van apel.lar al Tribunal Superior de Justícia, però per manca de bons advocats van perdre en segona instància i ara, per elevar el cas a la Cort Suprema -abocador moral de la nació- cadascuna d’elles necessita reunir com a mínim 500 mil pesos per aconseguir que un jurista les representi: un somni impossible, ja que els seus familiars viuen en condicions d'extrema pobresa, i molt de tant en tant aconsegueixen els 400 pesos que els costa anar des dels seus comunitats al CERESO de Puentecillas a visitar-les.
L'ONU Vs. la ONY
Per mor de les distàncies, fa pocs dies, en vigílies de la visita a Mèxic de l'alta comissionada adjunta per als drets humans de l'ONU, la sudcoreana Kuyng-wha Kang, la Secretaria de Seguretat Pública de Guanajuato va obligar a quatre de les internes de Puentecillas a signar un document on demanen no ser entrevistades per la premsa. Per què van subscriure tan absurda sol • licitud, com si fossin Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz i Natalie Portman fartes dels paparazzi? Perquè les van amenaçar amb un trasllat al centre de rehabilitació social del Valle de Santiago, que pels seus familiars, radicats prop de Dolores Hidalgo i San Miguel de Allende, queda tan lluny com, per nosaltres, Iztapalapa de Nova York.
Ara que sabem de la seva existència i del seu martiri -totes són menors de 30 anys i tenen una vida per davant-,no permetrem que es podreixin a la presó. Primer que res, cal fer-los arribar, per tots els mitjans, missatges per dir-los que ja no estan soles; que no han de resignar-se, riure i resar, sinó al contrari, seguir lluitant pels seus drets amb la certesa que, molt abans de el que suposen, tornaran a ser lliures.
Desfiladero convoca a les seves lectores i lectors -on sigui que estiguin- a pensar, imaginar, organitzar, donar forma i contingut i posar en marxa una campanya nacional i internacional de solidaritat per la immediata llibertat de Maria Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías i Liliana Moreno. La campanya, per descomptat, ha de tenir com a eix el Centre Las Libres, les valents integrants del qual viuen i lluiten a Guanajuato i necessiten ser envoltades pels braços de totes i tots per protegir-les.
En aquests moments, a Guanajuato hi ha 166 dones més que també van ser entregades pels seus metges a la policia. D'aquestes, 43 es troben a disposició d'un jutjat per ser sotmeses a procés penal. No es tracta només de les sis joves camperoles preses, ni de les que esperen el seu torn a l'avantsala de l'horror, sinó de totes les dones de Mèxic i del món. ¿Posem en marxa la campanya? S'admeten adhesions, crítiques i suggeriments. ¿Preses per avortar? Alliberem-les!
El 2001, després de l'arribada de Vicente Fox a la Presidència de la República, el seu hereu al tron estatal, Carlos Romero Hicks, va prendre el poder amb els vots del PAN i la força de la ONY (Organització Nacional del Yunque), la poderosa secta secreta, situada a la dreta de la ultradreta mexicana. Durant el sexenni de Romero Hicks, tant les lleis com les polítiques públiques vinculades amb l’educació sexual i els drets reproductius van ser modificades per harmonitzar-les, precisa Verónica Cruz, amb les idees religioses dels nous amos.
L'educació sexual per a púbers i adolescents va ser pràcticament suprimida als col.legis privats i les escoles públiques. Dels llibres de ciències naturals van ser eliminats els dibuixos que mostraven els òrgans reproductius masculins i femenins, perquè segons el parer dels talibans del Bajío inciten a la luxúria. Aquesta gent van llançar una campanya permanent contra l'ús del condó i els anticonceptius, basada en un altre dogma: per evitar les malalties de transmissió genital i els embarassos no desitjats, l'únic que serveix és l'abstinència.
Quan, com a resposta a les protestes de diferents sectors del país, el govern federal va prohibir el llibre de ciències naturals del Yunque i va exigir que es lliurés als estudiants el que havia editat per la SEP (Secretaría de Educación Pública), els talibans de Guanajuato el van cremar en una plaça pública de León, recorda Verónica Cruz. I Carlos García, corresponsal de La Jornada a l'entitat, assegura que en opinió de la directora del Imug, que no és metgessa sinó decoradora d'interiors, les dones en el moment en que estan sent violades segreguen un líquid espermicida, que les protegeix del embaràs. Sens dubte per això, en les tanques publicitaries de Guanajuato es repeteix aquesta consigna, pintada entre els escuts i emblemes del govern estatal: Per amor o per violència l'avortament és un delicte.
Úters assassins
L'estiu de 2004, una investigadora de l'Institut d'Estudis Socials (ISS, per les seves sigles en anglès) de l'Haia, Holanda, va documentar a la regió selvàtica de Chiapas alguns casos de dones que van patir avortaments espontanis a causa de la pobresa extrema en que viuen. Aquest reporter va obtenir, per la seva banda, dades de dones que habiten en zones urbanes i gaudeixen de cabal salut, però que interrompen involuntàriament el seu embaràs entre el cinquè i el sisè mes de gestació, perquè tenen un úter infantil, és a dir, una matriu incapaç d'allotjar un fetus en creixement.
A Guanajuato, des de 2001, els avortaments espontanis per desnutrició o per qualsevol altre tipus de limitació física es castiguen fins amb 35 anys de presó. I els que es realitzen en forma voluntària també. Per als talibans del Bajío són homicidis per raó de parentiu en greuge d'un producte en gestació, segons el codi penal vigent a l'estat. O, com simplificava el governador Juan Manuel Oliva Ramírez en una entrevista publicada per La Jornada ahir, són infanticidis.
Avui mateix, per aquesta infame acusació, cinc joves pageses apareixien preses al Centre de Rehabilitació Social (CERESO) de Puentecillas, a la sortida de la capital de Guanajuato, i una més al de Valle de Santiago, a prop de Michoacán. Totes purguen condemnes de més d'un quart de segle de tancament -la veterana del grup, de tot just 26 anys d'edat, en porta nou darrere les reixes i encara li’n falten 17-, però cap d’elles va rebre mai atenció mèdica, educació en salut reproductiva ni ajuda per evitar, o interrompre, els seus embarassos. Una d'ella va quedar embarassada la quarta vegada que va ser violada, sense que la policia que després li va impedir avortar la protegís dels mascles que la van maltractar durant anys.
A més de ser víctimes d'una injustícia tan atroç com insuportable, totes tenen en comú el fet que, quan van arribar als hospitals públics rajant sang i devastades psicològicament, es van emportar la mateixa sorpresa: abans de procedir a curar-les, els metges que les van tractar a les sales d'urgències van cridar als agents del Ministeri Públic per denunciar-les in fraganti.
Les sis –més Alma Yareli Salazar Saldaña, que ja està lliure- van passar de l'hospital a la presó. Després de ser sentenciades, algunes van apel.lar al Tribunal Superior de Justícia, però per manca de bons advocats van perdre en segona instància i ara, per elevar el cas a la Cort Suprema -abocador moral de la nació- cadascuna d’elles necessita reunir com a mínim 500 mil pesos per aconseguir que un jurista les representi: un somni impossible, ja que els seus familiars viuen en condicions d'extrema pobresa, i molt de tant en tant aconsegueixen els 400 pesos que els costa anar des dels seus comunitats al CERESO de Puentecillas a visitar-les.
L'ONU Vs. la ONY
Per mor de les distàncies, fa pocs dies, en vigílies de la visita a Mèxic de l'alta comissionada adjunta per als drets humans de l'ONU, la sudcoreana Kuyng-wha Kang, la Secretaria de Seguretat Pública de Guanajuato va obligar a quatre de les internes de Puentecillas a signar un document on demanen no ser entrevistades per la premsa. Per què van subscriure tan absurda sol • licitud, com si fossin Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz i Natalie Portman fartes dels paparazzi? Perquè les van amenaçar amb un trasllat al centre de rehabilitació social del Valle de Santiago, que pels seus familiars, radicats prop de Dolores Hidalgo i San Miguel de Allende, queda tan lluny com, per nosaltres, Iztapalapa de Nova York.
Ara que sabem de la seva existència i del seu martiri -totes són menors de 30 anys i tenen una vida per davant-,no permetrem que es podreixin a la presó. Primer que res, cal fer-los arribar, per tots els mitjans, missatges per dir-los que ja no estan soles; que no han de resignar-se, riure i resar, sinó al contrari, seguir lluitant pels seus drets amb la certesa que, molt abans de el que suposen, tornaran a ser lliures.
Desfiladero convoca a les seves lectores i lectors -on sigui que estiguin- a pensar, imaginar, organitzar, donar forma i contingut i posar en marxa una campanya nacional i internacional de solidaritat per la immediata llibertat de Maria Araceli Camargo Juárez, Yolanda Martínez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías i Liliana Moreno. La campanya, per descomptat, ha de tenir com a eix el Centre Las Libres, les valents integrants del qual viuen i lluiten a Guanajuato i necessiten ser envoltades pels braços de totes i tots per protegir-les.
En aquests moments, a Guanajuato hi ha 166 dones més que també van ser entregades pels seus metges a la policia. D'aquestes, 43 es troben a disposició d'un jutjat per ser sotmeses a procés penal. No es tracta només de les sis joves camperoles preses, ni de les que esperen el seu torn a l'avantsala de l'horror, sinó de totes les dones de Mèxic i del món. ¿Posem en marxa la campanya? S'admeten adhesions, crítiques i suggeriments. ¿Preses per avortar? Alliberem-les!
Presas por abortar? Logo serão livres!
Para Luz María Ramírez Villalpando, diretora do Instituto da Mulher de Guanajuato (IMUG), o melhor antídoto contra a violência doméstica são “três erres”. “As mulheres que são espancadas pelos seus homens, são aconselhadas a se resignar, rir e rezar”, explica Verónica Cruz, presidente do Centro Las Livres, associação civil que defende os direitos civis e reprodutivos das mulheres de Guanajuato, estado do interior da República Mexicana. Cunhada de Gerardo Mosqueda, secretário do governo estadual e segundo na estrutura local do Yunque, Ramírez Villalpando declarou há alguns dias que “as mulheres que fazem tatuagens são as principais responsáveis pela perda dos valores na nossa sociedade.
Em 2001, após a chegada de Vicente Fox à Presidência do México, o herdeiro ao trono estadual, Carlos Romero Hicks, subiu ao poder com os votos do PAN e a força da ONY (Organização Nacional do Yunque), uma poderosa seita secreta, que se encontra à direita da ultradireita mexicana. Durante o governo de Romero Hicks, as leis e políticas públicas ligadas à educação sexual e direitos reprodutivos foram alteradas para “harmonizá-las” com as idéias religiosas da nova administração, nas palavras de Verónica Cruz.
A educação sexual para os púberes e adolescentes foi praticamente excluída das escolas públicas e privadas. Eliminaram dos livros de ciências as ilustrações que mostravam os órgãos reprodutores masculinos e femininos, porque na opinião dos talibãs de Bajío “eles incitam a luxúria”. Esta organização lançou uma campanha permanente contra o uso de preservativos e demais métodos anticoncepcionais, baseado em outro dogma: para evitar doenças sexualmente transmissíveis e gravidez indesejada, a única opção que funciona é a abstinência.
Quando, em resposta aos protestos de vários setores do país, o “governo” federal proibiu o livro de ciências naturais editado pelo Yunque e exigiu que entregassem aos estudantes a edição feita pela Secretaria de Educação Pública, os Talibãs de Guanajuato queimaram-no numa praça pública de León, Guanajuato, lembra Verónica Cruz. Carlos García, um correspondente na região do jornal “La Jornada”, diz que, na opinião da diretora de IMUG, que não é médica e sim uma decoradora de interiores, “as mulheres, quando estão sendo estupradas, secretam um líquido espermicida que as protege da gravidez”. Não há dúvida de que por isso, nas paredes de Guanajuato, o slogan escrito entre os escudos e emblemas do governo estadual é constantemente repetido: "Por amor ou por violência, o aborto é um delito.”
Úteros assassinos.
No verão de 2004, uma pesquisadora do Instituto de Estudos Sociais (ISS) da Holanda, documentou na região da selva de Chiapas alguns casos de mulheres que sofreram abortos espontâneos devido à extrema pobreza na qual vivem. Este repórter obteve, pelo seu lado, os dados de mulheres que moram em áreas urbanas e gozam de plena saúde, mas sua gravidez foi interrompida involuntariamente entre o quinto e o sexto mês de gestação, porque elas possuíam "útero infantil", ou seja, um útero incapaz de alojar um feto em crescimento.
Na cidade de Guanajuato, desde 2001, abortos espontâneos por desnutrição ou qualquer outra limitação física, são punidos com até 35 anos de prisão. E aqueles que são voluntários também. Para os talibãs de Bajio são "homicídios por motivo de parentesco em detrimento de um produto em gestação", segundo o Código Penal em vigor no estado. Ou bem, como simplificou o governador Juan Manuel Oliva Ramirez numa entrevista publicada ontem pelo jornal La Jornada, são "infanticídios".
Apenas hoje, por esta acusação infame, cinco jovens camponesas acordaram sendo prisioneiras no Centro de Reabilitação Social (Cereso) de Puentecillas, na periferia da capital de Guanajuato, e outra em Valle de Santiago, perto de Michoacán. Todos estão cumprindo penas de confinamento de mais de um quarto de século. A “veterana” do grupo, com apenas 26 anos de idade, já está há nove anos na cadeia e ainda faltam dezessete, mas nenhuma jamais recebeu qualquer tipo de assistência médica, educação de saúde reprodutiva, nem ajuda para prevenir ou interromper sua gravidez. Uma delas ficou grávida na quarta vez que foi estuprada, sem conseguir que a polícia que a deteve pelo aborto pudesse protegê-la dos homens de quem foi vítima de maus-tratos por anos.
Além de serem vítimas de uma injustiça atroz e insuportável, todas elas têm em comum o fato de que, quando chegaram aos respectivos hospitais públicos pingando sangue e devastadas psicologicamente, passaram pela mesma surpresa antes de que fossem atendidas: os médicos que as atenderam na sala de emergência chamaram as autoridades competentes para denunciá-las "em flagrante delito."
Todas as seis, incluindo Alma Yareli Salazar Saldana, agora livre, passaram do hospital direto para a cadeia. Após serem condenadas, algumas delas apelaram ao Tribunal Superior de Justiça, mas por falta de bons advogados perderam em segunda instância e agora, para levar o seu caso à Suprema Corte, o lixo moral da nação, cada uma precisa juntar pelo menos 500.000 pesos (40.000 dólares) para contratar um advogado que queira representá-las: um sonho impossível, pois as suas famílias vivem em condições de pobreza extrema, e ocasionalmente visitam-nas quando conseguem os 400 pesos (30 dólares) que custa a viagem de suas comunidades para o Cereso de Puentecillas.
ONU vs ONY.
Por esse problema da distância, há poucos dias, na véspera da visita ao México da Alta Comissariada adjunta para os Direitos Humanos da ONU, a sul-coreana Kuyng-wha Kang, a Secretaria de Segurança Pública de Guanajuato forçou quatro das internas em Puentecillas a assinarem um documento pedindo para não serem entrevistadas pela imprensa. Qual a razão de um pedido tão absurdo, como se fossem a Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz e Natalie Portman cansadas dos paparazzi? Porque ameaçaram transferi-las para Valle de Santiago, um lugar que para suas famílias, que moram perto de Dolores Hidalgo e San Miguel de Allende, fica tão longe quanto para nós fica Iztapalapa de Nova York.
Agora que sabemos da sua existência e seu martírio –todas elas têm menos de trinta anos e têm uma vida inteira pela frente- não vamos permitir que apodreçam na cadeia. Primeiro de tudo, temos que fazer com que elas recebam, por todos os meios, mensagens dizendo-lhes que não estão sozinhas, e que não devem se resignar, rir ou rezar, mas sim continuar com a luta pelos seus direitos com a certeza de que, muito antes do que elas imaginam, voltarão a ser livres.
Desfiladero convida seus leitores -onde quer que eles estejam- a pensar, imaginar, organizar, dar forma e conteúdo, e lançar uma campanha nacional e internacional de solidariedade para a libertação imediata de Maria Araceli Camargo Juàrez, Yolanda Martinez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías y Liliana Moreno. A campanha, naturalmente, deve ter como eixo o Centro Las Libres, cujas corajosas integrantes vivem e lutam em Guanajuato e precisam ser cercadas pelos braços de todos os homens e mulheres para sua proteção.
Atualmente, em Guanajuato há também mais de 166 mulheres que foram entregues à polícia pelos seus "médicos". Destas, 43 se encontram à disposição de um tribunal para serem submetidas a um processo criminal. Não se trata somente das seis jovens camponesas presas, ou daquelas que esperam sua vez na ante-sala do terror, mas sim de todas as mulheres do México e do mundo. Começamos a campanha? Admitem-se acessos, críticas e sugestões. Presas por abortar? Logo serão livres!
Em 2001, após a chegada de Vicente Fox à Presidência do México, o herdeiro ao trono estadual, Carlos Romero Hicks, subiu ao poder com os votos do PAN e a força da ONY (Organização Nacional do Yunque), uma poderosa seita secreta, que se encontra à direita da ultradireita mexicana. Durante o governo de Romero Hicks, as leis e políticas públicas ligadas à educação sexual e direitos reprodutivos foram alteradas para “harmonizá-las” com as idéias religiosas da nova administração, nas palavras de Verónica Cruz.
A educação sexual para os púberes e adolescentes foi praticamente excluída das escolas públicas e privadas. Eliminaram dos livros de ciências as ilustrações que mostravam os órgãos reprodutores masculinos e femininos, porque na opinião dos talibãs de Bajío “eles incitam a luxúria”. Esta organização lançou uma campanha permanente contra o uso de preservativos e demais métodos anticoncepcionais, baseado em outro dogma: para evitar doenças sexualmente transmissíveis e gravidez indesejada, a única opção que funciona é a abstinência.
Quando, em resposta aos protestos de vários setores do país, o “governo” federal proibiu o livro de ciências naturais editado pelo Yunque e exigiu que entregassem aos estudantes a edição feita pela Secretaria de Educação Pública, os Talibãs de Guanajuato queimaram-no numa praça pública de León, Guanajuato, lembra Verónica Cruz. Carlos García, um correspondente na região do jornal “La Jornada”, diz que, na opinião da diretora de IMUG, que não é médica e sim uma decoradora de interiores, “as mulheres, quando estão sendo estupradas, secretam um líquido espermicida que as protege da gravidez”. Não há dúvida de que por isso, nas paredes de Guanajuato, o slogan escrito entre os escudos e emblemas do governo estadual é constantemente repetido: "Por amor ou por violência, o aborto é um delito.”
Úteros assassinos.
No verão de 2004, uma pesquisadora do Instituto de Estudos Sociais (ISS) da Holanda, documentou na região da selva de Chiapas alguns casos de mulheres que sofreram abortos espontâneos devido à extrema pobreza na qual vivem. Este repórter obteve, pelo seu lado, os dados de mulheres que moram em áreas urbanas e gozam de plena saúde, mas sua gravidez foi interrompida involuntariamente entre o quinto e o sexto mês de gestação, porque elas possuíam "útero infantil", ou seja, um útero incapaz de alojar um feto em crescimento.
Na cidade de Guanajuato, desde 2001, abortos espontâneos por desnutrição ou qualquer outra limitação física, são punidos com até 35 anos de prisão. E aqueles que são voluntários também. Para os talibãs de Bajio são "homicídios por motivo de parentesco em detrimento de um produto em gestação", segundo o Código Penal em vigor no estado. Ou bem, como simplificou o governador Juan Manuel Oliva Ramirez numa entrevista publicada ontem pelo jornal La Jornada, são "infanticídios".
Apenas hoje, por esta acusação infame, cinco jovens camponesas acordaram sendo prisioneiras no Centro de Reabilitação Social (Cereso) de Puentecillas, na periferia da capital de Guanajuato, e outra em Valle de Santiago, perto de Michoacán. Todos estão cumprindo penas de confinamento de mais de um quarto de século. A “veterana” do grupo, com apenas 26 anos de idade, já está há nove anos na cadeia e ainda faltam dezessete, mas nenhuma jamais recebeu qualquer tipo de assistência médica, educação de saúde reprodutiva, nem ajuda para prevenir ou interromper sua gravidez. Uma delas ficou grávida na quarta vez que foi estuprada, sem conseguir que a polícia que a deteve pelo aborto pudesse protegê-la dos homens de quem foi vítima de maus-tratos por anos.
Além de serem vítimas de uma injustiça atroz e insuportável, todas elas têm em comum o fato de que, quando chegaram aos respectivos hospitais públicos pingando sangue e devastadas psicologicamente, passaram pela mesma surpresa antes de que fossem atendidas: os médicos que as atenderam na sala de emergência chamaram as autoridades competentes para denunciá-las "em flagrante delito."
Todas as seis, incluindo Alma Yareli Salazar Saldana, agora livre, passaram do hospital direto para a cadeia. Após serem condenadas, algumas delas apelaram ao Tribunal Superior de Justiça, mas por falta de bons advogados perderam em segunda instância e agora, para levar o seu caso à Suprema Corte, o lixo moral da nação, cada uma precisa juntar pelo menos 500.000 pesos (40.000 dólares) para contratar um advogado que queira representá-las: um sonho impossível, pois as suas famílias vivem em condições de pobreza extrema, e ocasionalmente visitam-nas quando conseguem os 400 pesos (30 dólares) que custa a viagem de suas comunidades para o Cereso de Puentecillas.
ONU vs ONY.
Por esse problema da distância, há poucos dias, na véspera da visita ao México da Alta Comissariada adjunta para os Direitos Humanos da ONU, a sul-coreana Kuyng-wha Kang, a Secretaria de Segurança Pública de Guanajuato forçou quatro das internas em Puentecillas a assinarem um documento pedindo para não serem entrevistadas pela imprensa. Qual a razão de um pedido tão absurdo, como se fossem a Angelina Jolie, Scarlett Johansson, Rachel Weisz e Natalie Portman cansadas dos paparazzi? Porque ameaçaram transferi-las para Valle de Santiago, um lugar que para suas famílias, que moram perto de Dolores Hidalgo e San Miguel de Allende, fica tão longe quanto para nós fica Iztapalapa de Nova York.
Agora que sabemos da sua existência e seu martírio –todas elas têm menos de trinta anos e têm uma vida inteira pela frente- não vamos permitir que apodreçam na cadeia. Primeiro de tudo, temos que fazer com que elas recebam, por todos os meios, mensagens dizendo-lhes que não estão sozinhas, e que não devem se resignar, rir ou rezar, mas sim continuar com a luta pelos seus direitos com a certeza de que, muito antes do que elas imaginam, voltarão a ser livres.
Desfiladero convida seus leitores -onde quer que eles estejam- a pensar, imaginar, organizar, dar forma e conteúdo, e lançar uma campanha nacional e internacional de solidariedade para a libertação imediata de Maria Araceli Camargo Juàrez, Yolanda Martinez Montoya, Ana Rosa Padrón Alarcón, Susana Dueñas, Ofelia Frías y Liliana Moreno. A campanha, naturalmente, deve ter como eixo o Centro Las Libres, cujas corajosas integrantes vivem e lutam em Guanajuato e precisam ser cercadas pelos braços de todos os homens e mulheres para sua proteção.
Atualmente, em Guanajuato há também mais de 166 mulheres que foram entregues à polícia pelos seus "médicos". Destas, 43 se encontram à disposição de um tribunal para serem submetidas a um processo criminal. Não se trata somente das seis jovens camponesas presas, ou daquelas que esperam sua vez na ante-sala do terror, mas sim de todas as mulheres do México e do mundo. Começamos a campanha? Admitem-se acessos, críticas e sugestões. Presas por abortar? Logo serão livres!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)